Santiago Castellà: «El Port ha de ser l’espai on els grans projectes de futur del territori es construeixin i siguin consensuats»

Generar consens territorial, promoure el talent femení i fer créixer el Port, en tràfics i posicionament. Aquests els eixos que centraran el mandat de Santiago Castellà com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. I tot sense oblidar la visió sostenible. «Volem un port verd per a una economia blava», assegura el nou president, marcant clarament quina serà la seva filosofia. Escoltar el territori i esdevenir un espai que articuli algunes de les grans transformacions de futur, com la descarbonització o la reindustrialització serà la base d’aquesta nova etapa, però, a la vegada, Castellà també aposta per a mirar enfora i impulsar la internacionalització del Port com a eina per a reforçar el paper del Port no només a l’Estat, sinó al conjunt d’Europa.

—Com encara aquesta nova etapa?

—Amb molta il·lusió. En general, m’apassiono per tot allò que faig. I ja he pogut constatar que el món portuari enganxa. A mesura que el vas coneixent, et vas apassionant del Port i de la seva gent. Vinc d’una experiència molt intensa com a Subdelegat del Govern; una etapa on principalment m’he dedicat a construir territori. I ara, veig aquesta etapa al capdavant del Port com la continuïtat lògica de la feina que havia endegat.

—En quins aspectes posarà l’accent?

—Vivim un moment polític molt interessant, on es podran fer moltes coses. La filosofia transversal de Salvador Illa permet que no només el govern, sinó el país es posi a treballar. Venim d’una etapa de molta paràlisi. Fa gairebé 10 anys que s’han anat deixant de fer moltes coses. Ara ens toca prendre decisions i treballar amb una visió àmplia. El Port és la institució idònia per a generar consens al territori, perquè està implicat en molts dels projectes de futur del territori. El Port no ha d’anar per lliure, condicionant el territori, sinó que pot ser l’espai on els grans projectes de futur es construeixin i siguin consensuats.

—Quina mena de projectes?

—Des de l’hidrogen verd al model turístic passant per la reindustrialització del territori. Aquest últim és un tema bàsic. Han d’arribar indústries generadores de feina i de valor afegit. El Port, amb la seva Zona d’Activitats Logístiques, ha de ser clau en això. La descarbonització també ens implica de ple. D’una banda, perquè hem d’electrificar el Port, però també perquè hem de ser un motor de la transició energètica. I pel que fa a l’hidrogen verd, hem de tenir en compte que serem al costat de l’autopista de l’hidrogen que el farà arribar fins a Marsella, això ens permetrà crear una economia molt interessant, que inclogui la seva producció, però també la seva recerca.

—Mencionava la ZAL. Hi ha novetats sobre la seva comercialització?

—Hi ha un treball molt intens amb ACCIÓ, de la Generalitat, i amb altres actors. Ara incorporarem Casa Asia, perquè també ens pugui ajudar a trobar les millors instal·lacions industrials possibles.

—Primer es va plantejar que la ZAL acollís una gran implantació industrial, després es va considerar que era millor implantacions més petites. Quin és el seu parer?

—Estem oberts a diferents escenaris. Haurem d’aprofitar les oportunitats que arribin. Ara bé, el que cal tenir clar és que si la instal·lació industrial que s’hi acabi posant no està molt vinculada amb l’activitat portuària, ho haurem de compensar amb altres terrenys. La funció del Port no és oferir sòl industrial, tret que hi hagi un retorn en tràfics.

—La Laboral seria un dels terrenys compensables?

—Sí. Hauríem d’estudiar si els terrenys de la Laboral ens permetrien dur a terme les activitats que necessitem fer. Cal analitzar-ho i veure el seu preu de compra. A més, hauríem d’arribar a un acord amb Generalitat i l’Ajuntament, per al seu trasllat. S’ha parlat molt de reubicar-la a Campclar, però cal veure les condicions en les quals això es podria fer. L’opinió de l’Ajuntament de Tarragona per nosaltres serà importantíssima, perquè el disseny futur de la ciutat l’ha de fer l’Ajuntament. Guanyar espai amb els terrenys de la Laboral no és una opció fàcil. A més, no és l’única possible. Hi ha altres terrenys que també es podrien estudiar.

—Una altra qüestió que també requerirà consens és el moviment de mercaderies per ferrocarril. Com avancen els estudis per a reorientar la seva sortida del Port? 

—Tenim en estudi el projecte que ha de permetre que el ferrocarril deixi de passar pel mig del Serrallo. Aquesta és una decisió ferma. La proposta que va fer l’enginyeria INECO, junt amb els tècnics del Port, planteja construir un pont paral·lel al pont mòbil, que tindria continuïtat amb un altre pont sobre el Francolí. És un projecte molt sòlid. Ara s’està elaborant l’estudi informatiu que ens indicarà tots els elements tècnics d’aquesta proposta i, a partir d’aquí, podrem prendre decisions.

—Aquesta seria la primera fase. I les següents?

—Haurem d’estudiar la sortida de mercaderies de la ZAL i trobar, entre Vila-seca i Tarragona, les possibilitats per a poder ordenar tots aquests tràfics. És complex. Ara bé, si la voluntat del territori és tenir un Port potent i vinculat a la indústria, hem d’acceptar que això comporta un moviment de mercaderies. A més, hem de fer un procés creixent de sortida per ferrocarril. No ens podrem descarbonitzar si continuem traient les mercaderies per camió. Partint de tots aquests elements, buscarem les opcions que siguin possibles, però són difícils i poques.

—Les mercaderies han de sortir per l’interior?

—Sí. Donem ple suport a reconvertir la línia Reus-Roda en una nova línia de mercaderies per l’interior. És necessària, hem d’accelerar-la i que arribi al més aviat possible. La línia de costa ha de quedar principalment per a passatgers. L’esforç inversor que s’està fent per a renovar-la aprofitant els treballs del tercer fil farà que les incidències disminueixin molt i els passatgers tindrem una línia viable. Ara bé, actualment, aquesta línia ja està col·lapsada, i si li sumem els objectius del transport de mercaderies per ferrocarril, la línia de l’interior es converteix en una urgència. Cal un ràpid consens territorial i que tots demanem al Ministeri, de manera immediata que comencin les obres.

—Municipis afectats, com Perafort, el Morell, la Secuita o Roda, van mostrar la seva preocupació per la recuperació d’aquesta línia.

—Van transmetre que volien conèixer amb més detall l’estudi elaborat. Òbviament, en la decisió del traçat, els pobles per on passa la línia han de tenir veu i decisió. El que és segur és que el traçat passarà pels pobles de la química, perquè no podem treure mercaderies químiques sense passar per ells. Haurem de trobar en cada lloc les millors solucions. Però també haurem de saber trobar el consens, i això significa negociar i cedir. Ara bé, em sembla que tots els alcaldes i alcaldesses entenen que és més important tenir la línia Reus-Roda a curt termini, que no pas generar un gran debat que l’acabi fent impossible.

—Quina és la previsió de finalització de la terminal intermodal de Guadalajara?

—S’hi està treballant molt activament. S’estan construint les vies internes i un cop quedin enllestides, ja encararem la recta final. Preveiem que al juny de l’any vinent la terminal estigui finalitzada. Per nosaltres, té una importància estratègica altíssima, perquè ens donarà un posicionament estratègic tant al Corredor d’Henares com al Mediterrani, molt, molt potent.

—Com es gestionarà la terminal un cop es posi en marxa?

 —El model de gestió encara s’ha de definir. Ho farem durant l’any vinent. Hem de veure el posicionament del conjunt del sistema portuari espanyol i quines oportunitats hi tenim, però sempre sent protagonistes d’aquesta gestió. Una opció és crear una empresa coparticipada per diversos actors. També podem trobar sinergies amb altres ports. Hi ha moltes possibilitats i ara les estudiarem per a trobar el model d’aliances que pot ser més estratègic pel Port.

—Ja han començat els treballs d’electrificació del moll de Balears?

—Sí, ja estan en marxa. Els treballs que estem fent afecten la terminal de creuers. En els pròxims quatre anys, farem una inversió de 16 milions d’euros, que també inclou l’electrificació dels molls d’Andalusia i Cantàbria. Aquesta aposta és l’expressió d’una voluntat molt clara de Puertos del Estado, Generalitat i del Port de Tarragona per fer que la sostenibilitat no sigui un element més, sinó que cali tota l’activitat portuària.

—Continuant amb el moll de Balears. Tenen ja un calendari per a la seva ampliació? 

—L’ampliació del Port té dues línies: l’ampliació de Balears i el contradic de Ponent. Pel que fa a Balears, tenim un treball de consultoria en marxa per estudiar les possibilitats de l’eòlica marina flotant i poder ser un dels ports on es construeixin aquests molins. Com a Port estem molt ben posicionats geogràficament, però hem de veure si les xifres ens diuen que aquest tipus d’operació pot funcionar.

—Hi ha altres ports que també s’està postulant per atreure els projectes de construcció dels aerogeneradors flotants. Quin posicionament té Tarragona? 

—Com deia, geogràficament estem molt ben posicionats i el nostre paper a la Mediterrània ens dona un avantatge competitiu. A més, tindrem espais per a poder acollir aquesta activitat. Ara, hem d’estudiar com es mourà el mercat, quines necessitats hi haurà i si anirà a més. I a partir d’aquí, prendrem decisions que seran molt estratègiques.

—Mencionava el contradic de Ponent. Com avança la seva tramitació?

—En els pròxims sis mesos tindrem la Declaració d’Impacte Ambiental, que ens donarà les claus necessàries per tirar endavant el projecte. La voluntat de fer el contradic és total, perquè és el tancament del Port. Ens donarà molta fiabilitat i al mateix temps suposarà la possibilitat d’atraure activitats noves. És una gran oportunitat.

—Estaven pendents de rebre 27 milions dels fons CEF per al contradic. Els han obtingut? 

—Al juny, vam rebre la resolució que no s’havien atorgat. Vam estar a punt, però en l’avaluació, la part que sortia menys forta era la maduresa del projecte. Ara bé, segur que trobarem finançament, perquè és una obra estratègica i necessària no només per Tarragona, sinó per tota Europa. Fa dos setmanes vaig ser a Brussel·les i ja vam tenir primeres converses. Farem una presentació del Port i de les seves potencialitats amb la representació espanyola i la delegació de la Generalitat a la Unió Europea i amb la direcció general de la Comissió. Com més es coneguin els nostres projectes, millor ens valoraran. Per tant, iniciem una tasca de diplomàcia de prestigi del Port.

—Com avancen els treballs als Prats d’Albinyana?

—Ara mateix, s’estan eliminant les espècies invasores i s’està preservant la fauna que s’hi està trobant. Es trasllada en vivers, per a reintroduir-la després. S’està fent una exploració del territori, com a feina prèvia abans que hi entrin les màquines, amb la idea que els treballs siguin el menys agressius possible. Els experts han pogut constatar que hi ha hagut una important regeneració espontània, a causa de tots els anys sense presència humana. S’hi han trobat poblacions de serps, de víbries i, fins i tot, espècies que no se sospitava que hi eren com un tipus de papallona. Recuperar espais naturals i garantir la biodiversitat és una línia interessant que no s’acaba als Prats d’Albinyana.

—Hi ha altres projectes?

—Sí, n’hi ha un als Horts del Vinyet, a la desembocadura del Gaià, i un altre projecte a la desembocadura del Francolí. A més, tenim projectes de biòtops i la creació de l’anella blava, que permetrà regenerar la biodiversitat marina, cosa que serà una garantia per a l’activitat pesquera, però que a la vegada ens permetria compensar emissions de CO2. Hem d’estudiar les seves possibilitats, perquè hi ha un gran espai a recórrer. El que tenim clar és que volem un port verd per a una economia blava.

—A tots aquests projectes se li ha de sumar el Parc del Port. 

—Exacte. És una proposta molt interessant, que, a més, no s’acaba amb el Parc pròpiament, sinó que tindrà una segona fase amb la connexió amb la ciutat i la remodelació de la plaça dels Carros. Aquí, l’important serà trencar la barrera que hi ha actualment per a arribar al Port. A més, caldrà estudiar la sortida d’aigües d’aquesta zona i prendre mesures per a evitar inundacions.

—Van parlar de la plaça dels Carros ahir a la Taula de Treball Ajuntament - Port?

—Sí, va ser un dels temes que es van tractar, però no l’únic. Vam parlar de la regeneració de la Part Baixa, de la Vall de l’Hidrogen, de trobar solucions comunes per pal·liar la proliferació de coloms. Tant l’Ajuntament com nosaltres portàvem una llista de temes que requereixen consens i cooperació. A partir d’aquests temes, hem creat cinc grans grups de treball, que són Transició Ecològica, Medi Ambient, Urbanisme, Infraestructures i Port-ciutat. Farem reunions periòdiques que ens permetran trobar solucions tècniques perquè tots els temes es resolguin com més aviat millor. Engegar aquesta relació de treball conjunta era absolutament necessari.

—Quina previsió de tancament fan per al 2024, pel que fa a tràfics?

—Serà un any bo, ens mourem entre els 31 i 32 milions de tones. L’agroalimentari ha funcionat molt millor del que pensàvem. És un tràfic molt aleatori, que depèn molt de les condicions climàtiques i de la necessitat de més o menys gra. Tot i que enguany s’ha produït prou producte nacional, les importacions han funcionat molt bé. També ho han fet els líquids, sobretot els químics, que han duplicat xifres, perquè Tarragona ha tingut una funció de hub, sent la porta d’entrada per a altres pols químics, més enllà del nostre.

—El carbó ha experimentat una caiguda notòria. 

—Efectivament, del 57%, però això vol dir que ens estem encaminant cap a la descarbonització. A més, s’ha compensat amb l’arribada de mineral de ferro, que és un tràfic nou als nostres molls. L’activitat comercial del port és intensa i està sempre atenta a noves oportunitats, aquí hem trobat una línia que pot ser molt sòlida en els pròxims anys.

—Explicava en la presa de possessió que vol posar l’accent és l’aposta pel talent femení en l’entorn portuari. Com? 

—Primer, donarem molta importància a tractar el tema. Això comportarà fer un seguiment molt exhaustiu del Pla d’Igualtat i de totes les accions que es poden fer per avançar en aquesta línia. En el món portuari, l’equiparació de la dona ha estat una mica més lenta, però no ens podem permetre perdre el talent femení, perquè incorporar-lo comporta una mirada més humana i vivencial. No ens hem de mirar el Port només des del prisma de l’eficiència econòmica, sinó que hem d’incorporar la idea d’eficiència social i ambiental que habitualment va associada a la incorporació del talent femení. D’altra banda, vam plantejar amb el Comité de Solidaritat prestar una especial atenció a la violència masclista. Estudiarem amb les entitats la possibilitat d’establir algun punt lila o mecanismes protocol·litzats per a promoure una actuació ràpida.

—L’any vinent es recuperaran els Tinglados 3 i 4. Què s’hi farà?

—Port-Ciutat ha de ser un espai molt ciutadà, on la gent vingui a fer esport, a passejar, però també a gaudir de la cultura. Per això, volem aprofitar la recuperació d’aquests espais per a reorientar-los i programar-hi activitats culturals d’alt nivell vinculades a l’art modern. Volem portar exposicions potents i entrar en l’oferta cultural de qualitat del territori. M’agradaria que de cara a 2026 ja poguéssim acollir alguna exposició de referència.