Antònia Garcia: «No hi ha prou recursos residencials per a persones vulnerables»

Per què el senselleraisme tendeix a l’alça?

«Sobretot és un problema d’habitatge. No hi ha prou recursos per a persones en situació de vulnerabilitat. Hi ha persones que cobren una pensió de jubilació mínima o la Renda garantida de ciutadania (RGC) que no poden pagar-se un lloguer. També se suma que hi ha entre 200 i 300 desnonaments a l’any a Tarragona».

Quin és el perfil habitual de la persona sense llar? 

«Acostumen a ser homes. Hi ha dones, però intenten no estar tan visibles. Elles són molt més vulnerables quan estan al carrer perquè poden patir qualsevol mena de violència. També s’ha incrementat el nombre de joves». 

Costa captar voluntaris per als recomptes?

«Sí, cada vegada més. La primera vegada que el vam fer, vam tenir uns 150 voluntaris. Enguany han vingut poc més de 70, tot i que hi ha hagut moltes cares noves. Hem de donar una motivació a la gent i, potser, fer la crida amb més temps d’antelació». 

Fins ara, el recompte s’havia fet cada dos anys. Per què passarà a ser anual? 

«Perquè és important tenir una dada realment actualitzada amb la que treballar a nivell de recursos, sobretot residencials. Crec que el mínim és fer-lo cada any». 

Quan es va crear el Punt d’Atenció a Persones Sense Sostre (PASS)?

«Fa més de vint anys. Es va començar amb dos integradors socials i gràcies, precisament, a les dades que recollim, s’han anat ampliant moltíssim els recursos en relació amb l’atenció a persones sense sostre».

Quants professionals té actualment al PASS?

«Hi ha dos treballadors socials i un educador per treballar amb adults. També tenim set educadors socials per treballar amb joves en situació de carrer, perquè no volem que es cronifiquin. Des del PASS fem una atenció integral. Intentem donar resposta a pràcticament totes les problemàtiques que té la persona, no hi ha límit excepte en l’allotjament».

Poder tenir un lloc on allotjar-se és clau per al procés de transició...

«Que estan en un pis et dona una possibilitat molt gran per treballar de forma integral amb ells, que no tens quan estan al carrer. Quan una persona té les seves necessitats bàsiques cobertes, i no ha de pensar si podrà menjar o on haurà de dormir, pots treballar altres coses». 

Com s’assignen aquests recursos residencials? 

«Tenim una comissió de valoració i mirem què pot fer o què necessita la persona que està al carrer i que fa una sol·licitud perquè vol un recurs habitacional. Poden tenir un perfil més adient per a un pis de transició, que és per a persones més independents. En canvi, les persones que aniran a l’edifici que posarem en marxa carrer del Mar necessiten una atenció més diària. El temps que estan allotjats també el determina la comissió de valoració».

S’ha plantejat crear un alberg municipal?

«Crec que sempre s’ha plantejat la possibilitat. No és tan important que sigui municipal, sinó tenir un recurs que aglutini tots els serveis. Un dels problemes que tenim a Tarragona és la dispersió. La qüestió és tenir un recurs que sigui, a la vegada, un centre de dia, un alberg, un menjador i també tingui el punt d’atenció per a persones sense sostre. Crec que seria un punt d’inflexió per a la ciutat».

Mentrestant, incorporareu altres recursos?

«El que s’ha aconseguit fins ara és moltíssim. El personal tècnic del PASS s’ha triplicat en vuit anys. Segur que en el futur oferirem més pisos, però qui també s’ha de posar les piles és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, perquè, al final, Serveis Socials està assumint una responsabilitat que no li pertoca».