Societat
La Congregació de la Sang de Tarragona celebra aquest divendres eleccions en un duel entre Mullerat i Grau
Els congregants escolliran entre una posició continuista i una renovadora
La Sang es troba dividida internament des de fa mesos.
Després de denúncies, suspensions i polèmiques, la Congregació de la Sang de Tarragona celebrarà avui les eleccions per a escollir un nou prefecte. Els congregants escolliran entre Ramon Mullerat, partidari de la línia continuista de l’anterior prefecte, mossèn Queraltó, i Maria Grau, que aposta per una renovació a la congregació.
Els comicis se celebraran amb el cens actualitzat, una de les qüestions que va generar polèmica en el si de l’entitat. Alfred Ventosa ha estat l’home encarregat d’aquesta funció, ja que va ser nomenat prefecte durant el procés electoral pel propi arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.
L’arquebisbe va nomenar Ventosa el passat setembre després de suspendre els comicis que s’havien de celebrar al juliol a la Sang.
Planellas, un dia abans, va emetre un decret on suspenia les eleccions per irregularitats en el cens, les denúncies rebudes a l’Arquebisbat de diferents candidats i els indicis de possibles errors en el procediment, el qual no es va portar a terme amb la transparència corresponent.
Ara, amb Ventosa al càrrec, la congregació ha seguit els procediments dels estatuts per a garantir la transparència, verificar i actualitzar el cens electoral i vetllar pel correcte compliment dels preceptes estatutaris en matèria electoral.
Un any de conflicte
El conflicte es va originar gairebé un any enrere, arran de la denúncia de manca de transparència en la gestió de la congregació de mossèn Queraltó per una part dels congregants. El canvi de propietat de l’església de Natzaret, seu de la Sang, va generar denúncies cap a Queraltó.
De fet, el 10 de desembre arrencarà el judici que haurà de dirimir si es va cometre o no falsificació documental a l’hora de fer el canvi de nom de la seu canònica l’any 2018. La situació interna a la congregació va ser durament criticada per l’arquebisbe Planellas, qui va afirmar que malmetia els principis mateixos del cristianisme i que no eren desitjables. Queraltó ha declinat en diferents ocasions fer declaracions a aquest mitjà.