Creen un protocol d'actuació per al tractament de la incontinència fecal després d'un càncer de recte

Els representants dels 27 centres sanitaris que tracten la incontinència fecal en pacients que han patit un càncer de recte a Catalunya han creat un protocol d'actuació amb les bases perquè a tots els hospitals es procedeixi de la mateixa manera. El cirurgià i proctòleg de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, Francesc Feliu, ha presentat aquest dimarts el projecte LARScat als seus pacients. 

Segons ha dit, fins ara «la prioritat era salvar-los la vida i curar-los del càncer», però amb el temps s'han adonat que «la majoria sobreviuen, però amb una pitjor qualitat de vida». Feliu confia que el nou document ajudi a trobar solucions i minimitzar l'impacte de la síndrome, tot i que reconeix que és «molt heterogènia i cadascú la viu diferent».

«Els hi hem d'oferir una cosa més», ha subratllat Feliu, qui ha reivindicat que no només es tracta de sobreviure al càncer, sinó que després els pacients comptin amb una qualitat de vida «digna». «Aquest era el problema, que els curàvem el càncer, però es quedaven reclosos a casa, no volien sortir, només menjaven arròs bullit...», ha lamentat.

Unes paraules que ha compartit la presidenta de l'Associació d'Incontinència Anal (ASIA), Àngels Roca, qui pateix la malaltia des de fa 25 anys. En el seu cas, la malaltia es va desencadenar arran del part del seu últim fill. Roca ha explicat que la incontinència fecal li va «trontollar» totes les esferes de la seva vida, tant a nivell laboral, social com sexual. De fet, aquesta síndrome i el fet de no poder verbalitzar-ho van obligar-la, a ella i a la seva família, a canviar de municipi.

«Em vaig perdre el més important que hi ha a la vida: la infantesa dels meus fills», ha explicat Roca, qui lamenta haver-se perdut «els partits de futbol o les festes de fi de curs». Una situació que creu que, en part, va haver de viure per la manca d'informació que hi havia i que hi continua havent. «Hi ha molt desconeixement i no se'n parla», ha afirmat Roca, qui confessa que «afrontar tot això és difícil».

Roca ha explicat que la incontinència fecal pot estar provocat per diferents factors i que, malgrat que afecta entre dos i quatre milions de persones a Espanya -«hi ha tanta gent com diabètics»-, continua sent «un tema tabú». «És molt difícil viure amb aquesta síndrome, tu mateix t'avergonyeixes, no en parles, t'amagues... i l'autoestima disminueix davant la incapacitat de controlar els escapaments, i això crea una tendència a l'aïllament, la soledat i, fins i tot, la depressió».

Per evitar aquesta solitud, des de fa anys, pacients i professionals de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona es reuneixen una vegada al trimestre per debatre i mantenir-se al dia dels nous tractaments i de les diferents opcions que tenen. «Per a nosaltres és molt important que ens entenguin, perquè a vegades passen anys fins que troben un tractament», ha dit Roca, qui ha afirmat que durant aquest període de temps, moltes vegades, «et perds» a tu mateix. En el cas de Roca, van passar deu anys fins que no van trobar-li un tractament.

El projecte 'LARScat'

Una situació que tant pacients com professionals esperen revertir amb la creació del nou protocol d'actuació anomenat LARScat. «Aquest projecte li posa al pacient damunt la taula totes les opcions que hi ha», ha celebrat Roca. Després de presentar-se a la Societat Catalana de Cirurgia i a l’Associació Espanyola de Cirurgians, ara cadascun dels 27 centres sanitaris l'està donant a conèixer entre els seus comitès i pacients.

«Fins ara, cada cirurgià amb la seva experiència i amb les eines que tenia al seu abast, feia i desfeia a la seva manera, ja que l'objectiu era curar el càncer», ha explicat el cirurgià i proctòleg Francesc Feliu. Una manera d'actuar, que canviarà a partir d'ara, ja que els 27 centres de Catalunya que tracten el càncer de recte tindran un protocol d'actuació perquè tothom procedeixi de la mateixa manera. «Això és una fita important que no s'havia aconseguit fins ara», ha tancat Feliu.