Alejandro García Salmerón: «Catalunya és un punt calent per als rèptils, anem ben servits»

La vostra guia es presenta com un manual per conèixer la biodiversitat herpetològica. Comencem per aquí: què és l’Herpetologia?

«L’arrel de la paraula fa referència a l’estudi dels animals que s’arrosseguen, que a la pràctica són els amfibis i els rèptils. Tot i que són dos grups bastant diferents, els estudiosos de l’un, tradicionalment també són experts de l’altre i, per tant, s’estudien plegats».

Què expliqueu, a la guia?

«La biologia, els costums, les amenaces i on es poden trobar els rèptils de Catalunya. És una guia molt centrada en les persones que vulguin aprendre a identificar-les».

Quantes espècies tenim, al nostre país?

«A Catalunya hi ha 38 espècies autòctones i més de 20 espècies introduïdes, que o bé són invasores, o bé són fruit d’introduccions puntuals. Els alliberaments puntuals no tenen gaire importància, perquè són animals que, quan fa mal temps no poden prosperar, no es reprodueixen ni desplacen espècies autòctones. Les invasores, en canvi, sí que ho fan».

Posa’m un exemple d’espècie invasora.

«La tortuga d’aigua americana, que competeix amb les tortugues d’aigua autòctones pels millors llocs d’assolellament, que té una taxa de reproducció més elevada i un caràcter força agressiu, depredant sobre els nounats autòctons i barallant-se amb els adults. A més, porta malalties».

Entenc que no han arribat soles. Com han entrat?

«Les hem portat nosaltres, de manera intencionada o no. És la típica tortuga que es ven a les botigues de mascotes i que la gent, quan se’n cansa, en lloc de portar-la a centres de recuperació, l’alliberen en estanys o basses. Falta conscienciar-nos que això és un error».

38 espècies d’autòctones és una bona xifra?

«És bastant alta. En comparació amb la resta de la península i Europa, Catalunya és un punt calent. Tenim tortugues, lludrions, dragons de paret, sargantanes, llangardaixos, escurçons, colobres… Anem ben servits».

Hi ha espècies, però, que estan amenaçades. Quins són els factors que les posen en perill?

«Sobretot, el més obvi: la destrucció i fragmentació de l’habitat. Això els afecta moltíssim. Després, la presència d’altres espècies que les amenacen, com les colònies de gats, que depreden sobretot sargantanes, o les malalties emergents. També els incendis forestals i, fins i tot, l’estigmatització, que es dona especialment en el cas dels colobrots».

Això no obstant, els rèptils són un grup molt valuós per als nostres ecosistemes.

«El seu valor, com passa amb altres grups taxonòmics, és que són clau en la xarxa tròfica. Hi ha espècies que són aliment d’altres, i a l’inrevés. Les serps, per exemple, són excel·lents controladores de plagues. Passa igual amb sargantanes i dragons. Aquests últims exerceixen un control poblacional sobre els mosquits i altres insectes increïble.

S’està actuant per protegir-los?

«Sí, està en marxa diversos projectes de conservació, sobretot de les espècies que són al catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Però sempre es pot fer més».

En la vostra guia oferiu consells per observar-los. Com ho hem de fer, per trobar-ne?

«El consell més important és tenir paciència. Passa poc que surtis a buscar serps i en trobis. En tot cas, te les podràs creuar pel camí, sense voler. El millor consell és buscar en zones ecotonals, de mosaic, en els marges entre zones obertes. Els rèptils, per la seva disposició esquelètica i pels seus pulmons una mica rudimentaris, no poden córrer i alhora respirar. A camp obert, tenen les de perdre i, per tant, sempre els trobarem a prop d’un refugi on es puguin amagar ràpidament si perceben una amenaça. Els podem buscar en la base de matolls, sota pedres, en murs de pedra seca, etc.».

En tot cas, va bé saber que, a Catalunya, no hi ha cap espècie que sigui mortal.

«No, i tampoc cap de perillosa. Els escurçons són verinosos i si ens mosseguen hem d’anar a l’hospital, però allà ens tractaran i no acostuma a passar res».