David Rocamora: «L’advocat de Tarragona ha interioritzat les mancances dels centres, però ho supleix amb coratge»

Vostè es va presentar en les eleccions del 2020 i va perdre. Què el va fer tornar a postular-se enguany?

«La confiança en què el projecte que portava fa quatre anys encara és vàlid i més necessari que mai».

En quin sentit?

«En els darrers 12 anys de cicle electoral, s’ha dut a terme una gestió econòmica molt correcta. Però jo penso que l’ICAT és una empresa que no té com a propòsit repartir dividends. La riquesa d’una corporació pública és en la prestació de serveis».

Quins serveis ha trobat a faltar i vol oferir?

«Un exemple clar és el Col·legi, que actualment tanca a les 18 h i que creiem que s’ha d’ampliar. Perquè hi ha advocats que no tenen despatxos i han de poder-hi tenir accés. Més enllà, també considerem que s’ha d’oferir formació especialitzada en més àmbits i de major qualitat. I que la fundació que es va crear s’hauria de dotar de més capacitat».

Amb quin objectiu?

«Per ajudar els col·legiats en situacions complicades. Per exemple, un advocat pot tenir un accident i estar tres mesos incapacitat. Muntar un despatx exigeix molts anys de feina, però desmuntar-lo és molt poc temps perquè els clients tenen necessitats cada dia que, si no es poden atendre amb garanties, fan que la gent migri».

Atenció psicològica

No és una feina fàcil.

«Hi ha situacions punyents. Per això, també estem valorant oferir un acompanyament o una disponibilitat d’acompanyament psicològic. És una feina que et confronta permanentment amb situacions que, des d’un punt de vista emocional, són complexes. I generen un grau latent d’ansietat que hauríem de poder treballar».

Durant la campanya electoral també va fer incís en les desigualtats que genera la intel·ligència artificial. A què es refereix?

«És un repte de futur important. És un element que pot alterar la lliure competència perquè les eines més desenvolupades poden estar a l’abast d’aquells que tenen més capacitat econòmica. Per tant, pot aprofundir la distància entre els grans despatxos i aquells que exerceixen independentment».

Pel que fa al Fòrum Judicial, creu que el nou Govern complirà la seva paraula?

«Confio que els compromisos que s’han adquirit per part de la classe política es compliran i que el 2028 serà una absoluta realitat».

Què passaria si no fos així?

«Ens trobaran confrontant la inacció i l’incompliment d’un pacte que és absolutament impassable. Serem exigents mediàticament sense perjudici de qualsevol altra acció que ens competi. Però no vull posar-me la bena abans de la ferida».

Creu que el projecte pot quedar petit?

«És possible perquè s’ha demorat molt l’execució del projecte i ha crescut molt la complexitat de la societat. És molt evident la necessitat de més jutjats a Tarragona. Recordo que una situació semblant va ocórrer amb el Palau de Justícia a Reus».

Quin és el sentiment general entre els advocats tarragonins?

«L’advocat de Tarragona ha perdut la capacitat per queixar-se i ha interioritzat les mancances dels centres i la seva dispersió. Forma part ja del seu ADN. Però això també afecta a la ciutadania. Quantes persones s’hauran perdut buscant on fer un tràmit?»

Recentment, l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat l’Ordenança de Mediació. Quina opinió li mereix?

«Estableix la necessitat de mediar en determinades matèries en l’àmbit contenciós administratiu. I en general en tot allò que sigui una resolució del problema d’un ciutadà evitant un plet. És una bona notícia, tot i que no he analitzat en profunditat el text encara. S’ha de destacar que és imprescindible que en aquests processos, que són igual d’importants que un plet, es garanteixi la presència d’un mediador o d’un advocat amb aquesta especialitat. Molts cops, la feina més valorada d’un advocat és evitar un judici».