El judici civil pel canvi de propietat de la seu de la Sang, vist per sentència

El judici originat arran del canvi de nom de l’església de Natzaret i de la Casa de la Congregació de la Sang ja està vist per sentència. El litigi es va celebrar ahir al matí al Jutjat de primera instància número 8 de Tarragona i va comptar amb el testimoni de quatre congregants. Els advocats de les parts van presentar les seves conclusions finals i la sentència s’estima que es publicarà en els pròxims tres mesos.

Els fets es remunten al 2018, quan la seu canònica de la Sang va passar a ser copropietat de la Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Els fets no es van conèixer fins anys després ja que, presumptament, l’anterior prefecte de la congregació, mossèn Queraltó, va canviar la propietat d’esquenes als congregants i de forma il·legal.

«El judici ha anat bé i tinc la consciència tranquil·la. Els testimonis han refermat la nostra versió, que és que el canvi de nom s’havia d’haver aprovat per Junta General. Esperem guanyar», expressa Josep Maria Fortuny, el denunciant. Fortuny va escollir interposar una demanda civil en conèixer els fets. «El que depenia de mi ja està fet i crec que era el que s’havia de fer. M’estimo molt la Sang i ha sigut dur, però tinc la consciència tranquil·la», indica.

Diferents visions

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va criticar en el seu moment el plet i va dir que malmetien «els principis mateixos del cristianisme». «Es pot prendre de qualsevol forma, però s’ha de fer perquè aquesta mena d’actes no poden quedar impunes», diu Fortuny. Durant el judici, la defensa de la Congregació de la Sang va reafirmar que el procediment de canvi de propietat es va fer correctament.

A l’espera de la sentència, Fortuny no descarta que si aquesta li dona la raó porti la qüestió a instàncies penals. «No s’ha fet encara perquè paralitzaria el procediment civil. Però si la sentència ens és positiva, analitzarem fer-ho», exposa. Aquesta setmana l’Arquebisbat anunciarà el nou prefecte de la congregació, després de la renúncia de Queraltó. Planellas va ser partidari d’esperar a les actuacions judicials abans de moure fitxa sobre la direcció de la congregació, però la dimissió ha fet canviar els plans inicials.