Societat
Els experts alerten de la situació límit de la pesca a Tarragona per la falta d’estudis, inversió i protecció
El biòleg Jaume Folch considera que la situació dels pescadors «ha acabat de la pitjor manera» i reparteix culpes
Folch és doctor en Ciències Biològiques
Manca d’estudis científics, d’inversió en tecnologia, d’espais de protecció d’espècies, d’ajudes de l’Administració. «És una barreja multifactorial que ens ha portat a aquesta situació i que ha acabat de la pitjor forma».
Així resumeix el biòleg i investigador de la URV Jaume Folch la situació límit de la pesca a Tarragona. Per a l’expert, l’escenari actual ve derivat per diferents problemes que tots els agents implicats no han sabut resoldre.
«Ho hem d’emmarcar en un desgavell organitzatiu al litoral, on no s’han habilitat espais per a preservar i gestionar els vivers de les espècies de peixos», indica Folch.
El gènere que s’acostuma a pescar a Tarragona està a 50 metres de profunditat i són peixos amb un cicle de vida prop de la costa, com el llucet, el pop o la sardina. «S’han perdut zones de cria. Els pescadors han fet grans esforços i no en són els culpables. Però s’ha invertit en tecnologia per ser més eficients, però no més respectuosos amb el medi», exposa Folch.
La salut del nostre mar Mediterrani ha anat decaient. «Des dels anys 70 fins els 90 es va fer una gran destrucció de l’espai litoral i a la pesca aleshores cadascú feia el que volia. Es van abandonar les barques de fusta per les modernes, amb més capacitat. El dany que es feia era insostenible i això va portar a vedes, que no han acabat de funcionar», rebla Folch.
Falta d’estudis
En aquesta qüestió, també s’ha de tenir en compte l’impacte del canvi climàtic. «L’època de reproducció de les sardines és ara i l’aigua està massa calenta. No tenen espais on reproduir-se», diu el biòleg. També hi ha sobre població d’espècies, com la tonyina i la medusa.
Tot i això, manquen estudis que aportin claredat. «No tenim un cens fiable, falten dades. Els científics no ho tenim fàcil perquè no trobem fons que impulsin aquest tipus de projectes», expressa Folch. Tot i això, el biòleg considera que en els últims anys els agents implicats estaven fent esforços per revertir la situació.
«Però les noves restriccions ho llencen tot per la finestra. Has venut tota la casa i has deixat de fer mil coses», apunta. Les inversions que Europa reclama poden ser per a molts pescadors insostenibles, tenint en compte que el sector pateix una falta de relleu generacional.
«Ara la partida es posava interessant. Però la solució proposada és molt radical i no esgota les mesures de protecció. És trist», diu Folch. De cara al futur, el biòleg assegura que queden molts deures per fer en l’àmbit del litoral. «Sense la pesca d’arrossegament la biodiversitat millorarà. Però això no s’ha acabat, perquè no s’ha invertit en el medi aquàtic», explica el biòleg.
L’expert alerta que això afecta de ple al turisme. «Continues sense protegir el que dona vida a un dels principals motors econòmics del territori», diu Folch. La comunitat científica fa anys que demana ancoratges ecològics per a preservar el litoral tarragoní.
Per exemple, a les platges ja no hi ha dunes de sorra i els rius no porten la sorra que portaven abans. No deixa d’il·lustrar un món en crisi», conclou Folch.