Societat
El Pla d’Accessibilitat de Tarragona es començarà a redactar el 2025, després d’una dècada d’espera
Més enllà de la supressió de barreres arquitectòniques, s’estudiaran les dificultats de les persones amb discapacitat per accedir als edificis i serveis públics
Exemple de les barreres arquitectòniques que es poden trobar a la ciutat.
L’Ajuntament de Tarragona iniciarà la redacció del Pla d’Accessibilitat l’any vinent. Ha passat una dècada des que el consistori va anunciar, per primer cop, la seva voluntat d’elaborar aquest document. S’ha posat sobre la taula aquest tema en diverses ocasions, però mai s’ha acabat materialitzant. El conseller d’Espai Públic, Guillermo García de Castro, assegura que serà aquest 2025 quan, per fi, es faci realitat.
«El document no se centrarà només en les barreres arquitectòniques, sinó que s’analitzaran moltes altres coses, com l’accessibilitat als edificis i serveis municipals», detalla l’edil. «Segurament s’externalitzarà l’elaboració del pla, ja que no tenim tècnics especialitzats en aquesta matèria», indica García de Castro. La voluntat del govern és dotar-se d’eines que ajudin el consistori a saber gestionar aquests aspectes relacionats amb l’accessibilitat.
Igualment, la intenció de l’executiu socialista és treballar de forma conjunta amb entitats i associacions que treballin amb persones amb discapacitat física, sensorial o intel·lectual. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el 2023 es van registrar 14.383 persones reconegudes legalment com a discapacitades. Aquesta xifra suposa un increment del 34% respecte al 2014.
Aquell que va ser el primer any en el qual l’Ajuntament va anunciar la creació d’un Pla d’Accessibilitat, el qual no es va acabar redactant. El 2018, es va elaborar un informe similar, però a menor escala: el Pla d’Actuació per a la Millora de l’Accessibilitat de Tarragona (PMAT). El Col·legi Oficial d’Aparelladors de Tarragona (COAATT) va elaborar aquest full de ruta que ara ha quedat desfasat.
En aquell moment, es van analitzar només una quinzena de carrers del centre de la ciutat, on es van realitzar intervencions per a millorar les voreres i els guals dels passos de vianants. En el pressupost d’aquest 2024 s’havia inclòs una partida de 500.000 euros per a la supressió de barreres arquitectòniques —aquest 2025 es reservaran 200.000 més— i una altra de 200.000 destinada a l’elaboració del Pla d’Accessibilitat. Cap de les dues s’ha acabat executat i la intenció del govern és que es duguin a terme l’any vinent.
Manuel Moreno: «Cal que es creï una brigada especial que se centri en les barreres arquitectòniques»
Quan es va crear l’Associació Sense Barreres?
«Es va crear l’any 2023 i és una continuïtat de l’entitat Cephadiss, que va néixer el 2016. Actualment, formem part de la Comissió de Discapacitat de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona».
Quin és el vostre objectiu?
«Volem donar veu a les persones amb discapacitat perquè se’ns escolti i facin cas a les seves demandes. Volem millorar la seva qualitat de vida. Un dels objectius és que creixin com a persones amb autoestima i que la puguin treballar. Molts són depressius i estan en un forat negre d’on no poden sortir».
És l’entorn en el que es troben el que provoca que arribin a aquesta situació?
«Sí. S’ajunten diferents factors a nivell personal, familiar i social. Les barreres arquitectòniques també van afectant silenciosament».
De quina manera?
«Un centímetre de barrera ja és un gran problema per a una persona amb mobilitat reduïda. La situació s’agreuja quan la persona que va en cadira de rodes té dolor de ronyó o úlceres a les cames. Hi ha gent que no surt ni de casa perquè està farta d’aquesta lluita incansable que desgasta molt mentalment».
En quines zones es concentren les barreres?
«Estan a tota la ciutat. L’any passat estàvem lluitant pel tema de l’accessibilitat a les platges. Tenim cadires amfíbies i vigilants que ens ajuden, però busquem autonomia. Si l’Ajuntament ha pagat 40.000 euros per posar un espai per als gossos, crec que nosaltres, que aportem amb els nostres impostos, tenim el dret de tenir una zona de bany autònoma que sigui accessible. Igualment, crec que és una falta de respecte que no s’eliminin les nombroses barreres arquitectòniques a Sant Salvador, on hi ha una residència amb persones amb discapacitat física».
En quines zones cal prioritzar les intervencions?
«Totes les barreres arquitectòniques són importants, però cal que hi hagi una escala de prioritats. Quan vull anar a passejar a la platja em trobo barreres, però aquestes no són tan importants com les que hi ha en el camí quan vaig a un centre hospitalari. Cal prioritzar aquelles que siguin de vital importància. També cal evitar que hi hagi discriminació cap a les persones que viuen als barris i en situació de vulnerabilitat».
L’Ajuntament farà, per fi, el Pla d’Accessibilitat...
«Celebrem que sigui així. Una ciutat que és Patrimoni de la Humanitat, també ha de ser Patrimoni de l’Accessibilitat. Crec que les entitats hauríem de tenir l’oportunitat de treballar conjuntament amb l’Ajuntament per a millorar tota aquesta situació. Seria magnífic perquè es donaria importància a l’opinió i les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda. A més, actualment no hi ha cap espai que es dediqui exclusivament a això i és una cosa que reclamem. També he defensat des del principi que cal una brigada especial que se centri exclusivament les barreres arquitectòniques».
Fa falta més visibilitat i sensibilització?
«Sí. Sempre hem cregut que s’ha de començar per les escoles, però, arribats a aquest punt, s’hauria de començar pel consistori. És important també promoure la inclusió a l’esport adaptat. És necessari incentivar els patrocinis i que hi hagi més suport per part de les institucions».
Objectiu per al 2025?
«Fer contactes amb altres entitats de la província per sumar esforços i per fer arribar el tema de les barreres arquitectòniques a la Unió Europea i complir el somni d’eliminar-les arreu del món».