Els monuments de Tarragona, presents en un pessebre que uneix fe, patrimoni i tradició

El pessebre és, sense dubte, una de les tradicions nadalenques més antigues que es conserven. Alguns, formats per petites figures heretades de generació en generació, decoren els menjadors familiars. Altres prenen la forma de grans escultures, resistint la brisa marina a la vora de la platja.

Totes, però, expliquen una mateixa història que ha traspassat segles i fronteres: el naixement de Jesús a l’emblemàtica establia de Betlem. Enguany, el Museu Bíblic Tarraconense ha transformat aquesta tradició, nascuda l’any 1223 a Greccio, Itàlia, en un homenatge al patrimoni i a la història de Tarragona.

El pessebre, creat per Joaquim Nolla amb l’ajuda d’un equip de voluntaris, reprodueix les clàssiques escenes i les situa en diferents monuments de la ciutat. Aquests, però, no es mostren de la mateixa manera que en l’actualitat, sinó que es representen tal com els va immortalitzar al llarg del segle XIX l’arqueòleg francès Alexandre Laborde en els seus gravats, que complementen l’obra de Nolla. «Són unes autèntiques finestres al passat que permeten reviure una Tarragona perduda», explica Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic.

Un nou escenari

D’aquesta manera, el conegut relat es transporta a la Tarragona del segle XIX. En aquesta versió, l’Arc de Berà acull la fugida d’Egipte, i la Torre dels Escipions es converteix en l’escenari de l’anunciació als pastors. Un mausoleu funerari desaparegut que s’ubicaria a la Necròpolis Paleocristiana, és l’espai on es desenvolupa l’escena més emblemàtica de totes, el naixement i adoració de Jesús. Al fons, s’observen altres indrets icònics de la ciutat, com la Catedral. El Pont del Diable també fa acte de presència, exposat a l’entrada del museu.

La tria dels monuments i el seu ordre, explica Nolla, és completament intencional. «L’objectiu era simular d’alguna manera, l’entrada a la ciutat, arribant des de Barcelona. L’Arc de Berà, per exemple, era ideal per la seva ubicació als afores», afirma. Aquesta selecció, admet, no ha estat gens fàcil. «Ha sigut la part més complicada del procés, perquè tenim un patrimoni fantàstic per situar escenes bíbliques», assegura el pessebrista.

L’el·laboració de les peces, explica, es va iniciar durant el mes d’abril i no s’ha completat fins instants abans de ser exposada. «La Nativitat va ser l’escena més complexa, ja que és la més gran i a casa no m’hi cabien tots els plafons», relata. Aquesta darrera ubicació, on es creuen l’arribada d’una nova vida i la mort, tampoc és una coincidència. «Simbolitza la fi del paganisme i el naixement d’un nou món marcat pel fill de Déu, que representa l’esperança», indica el director del Museu.

Una triple commemoració

El pessebre no només commemora el relat evangèlic de Nadal, sinó que també homenatja els 25 anys de Tarragona com a Patrimoni Mundial. A més, explica Muñoz, commemora l’entrada a un nou Jubileu, el de l’esperança. «És una manera d’unir fe, patrimoni i tradició», explica.

El pessebre es podrà visitar fins al dia 3 de febrer. A més, avui i aquest dissabte a les 11 h es faran visites guiades a càrrec de la directora del Secretariat. Les places són limitades i les inscripcions, telefòniques o per correu, són gratuïtes.