Ignasi Blanch desplega el seu univers al Port de Tarragona

Tot el que hi ha en l’exposició Big Parade. La processó d’Hivern, que es va inaugurar el passat divendres al Tingaldo 2 del Moll de Costa de Tarragona és extraordinari. Començant pel fet que és la primera vegada que Ignasi Blanch presenta una exposició de caràcter retrospectiu d’aquestes dimensions, que també inclou obra inèdita. «És emocionant», admetia el mateix artista dies abans.

L’esquelet de l’exposició és un mural de gran format (30 metres per 2,40 metres d’alt) que l’artista de Roquetes ha creat especialment per Tarragona, on es veu una gran parade o desfilada de personatges. 

Ell mateix explica que aquestes rues són recurrents en la seva obra, fruit del record de les processons que veia quan era petit des de casa seva, situada davant de l’església de Roquetes (Baix Ebre). 

Al mur de Tarragona hi desfilen personatges de la fantasia blanchiana (dones amb faldilles elegants, homes amb barret mig acabat, nans, algun personatge nu…), amb referències a Alícia al país de les meravelles, Fellini o Pina Bausch. I, com a regal de Nadal per als visitants del Port, l’artista hi ha afegit tres personatges que els nens hauran de trobar. 

En la realització d’aquest mur, Blanch ha treballat amb alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (Georgina Palazón del CFGS d’Il·lustració, Emily Hincapié, Gabriela Alicia Grohovaz, Queralt Osorio i Florencia Ordera del CFGS d’Arts Aplicades al Mur i Sheila Requena del CFGS de Fotografia), i de l’Escola de la Dona de Barcelona.

Aquest treball, admet l’Ignasi, coincideix amb una nova etapa vital: «A mesura que et vas fent gran, sents que tens més llibertat i que ja no has de demostrar res». Aquesta llibertat es detecta amb detalls com el pas del blau –referent en l’obra de l’artista fins al punt que es parla del Blau Blanch– al vermell: «El canvi al vermell vibrant, el rosa i el groc lluminós té a veure amb un estat d’ànim nou. Després del blau, més introspectiu, sento que estic en un moment de renéixer, de disfrutar amb la feina feta, de descobrir coses noves i, sobretot, d’entendre que la vida s’ha de disfrutar».

L’exposició del Port, però, és també una bona oportunitat per conèixer la trajectòria de Blanch a través de seva obra, començant pels seus treballs en el camp de la il·lustració, que es mostren en la primera sala. Allà, a més, l’Ignasi hi exposa molta obra pròpia, peces de la seva col·lecció personal on experimenta amb aquestes rues o desfilades, com exercicis fets a mà en què el seu imaginari es desplega en petit format.

El tercer àmbit de la mostra és la sala que recull l’obra de joventut de Blanch, realitzada des del 1988 fins al 1993. «És la part que m’emociona més», admet. Ignasi Blanch és l’únic representant de l’estat Espanyol en el projecte internacional East Side Gallery sobre el Mur. Quan, el 9 de novembre de 1989, va caure el Mur de Berlín, Blanch vivia a la capital alemanya. 

Deu anys més tard, va ser escollit per pintar en una part del mur no enderrocat, on va plasmar la seva obra Parlo d’amor. «Aquesta sala recull aquella època, des del 1988 que soc a Berlín fins que torno, al desembre del 93». Al fons de la sala, l’obra que l’Ignasi qualifica «de joventut radiant» es desplega com en un retaule per retre homenatge a una època que, admet, li va canviar la vida.

«Sovint em diuen que aquesta obra és molt diferent de la resta de coses que faig, però en realitat aquí segueixo sent molt jo mateix: hi ha intensitat, personatges, homes nus, noies de cabells llargs… En definitiva, molta biografia meva».

L’Ignasi explica que retrobar-se amb l’artista que va ser anys enrere «era urgent», sobretot en aquest moment vital: «em sento molt actiu, amb moltes ganes de moure’m i aprendre més coses, entenent que la vida és fugissera».

Big Parade. La Processó d’Hivern es podrà visitar fins al 16 de febrer de 2025. L’entrada és gratuïta.