Hist`òria
Documenten per primer cop la pervivència de l'Homo sapiens a les selves tropicals africanes
Un investigador de l'IPHES ha participat en la troballa d'eines de pedra de fa més de 40.000 anys que ho certifiquen
Dos investigadors treballant en un dels jaciments de Río Campo, a Guinea Equatorial.
Un estudi internacional aconsegueix documentar per primer cop la pervivència i adaptació de l'Homo sapiens a les selves equatorials. El descobriment ha estat possible gràcies als treballs fets als jaciments de Río Campo, a Guinea Equatorial, on s'han trobat eines de pedra de fa més de 40.000 anys. Aquestes demostren l'adaptació de l'ésser humà a les regions tropicals i obren noves línies de recerca respecte a l'adaptació d'aquesta espècie a contextos ambientals desafiants.
La investigació ha comptat amb la participació de l'expert en tecnologia lítica i investigador de l'IPHES-CERCA, Juan Ignacio Morales, i ha estat publicada a la revista Quaternary Science Reviews. Es preveu que l'equip continuï les excavacions i anàlisis a la zona.
Els treballs arqueològics que han portat a aquest descobriment s'han dut a terme a 30 afloraments estratigràfics del període Quaternari situats a la regió de Río Campo, a Guinea Equatorial. 16 d'aquests espais van proporcionar eines lítiques complexes. A través de tècniques de radiocarboni i luminescència estimulada òpticament, s'ha establert que les troballes són de fa més de 76.000 i 20.000 anys.
Els 418 artefactes de pedra que s'han recuperat són puntes bifacials, nuclis Levallois i eines de grans dimensions, destinades a la caça i el processament dels animals. Aquests mostren la destresa tècnica dels Homo sapiens, però també la seva capacitat de planificació i organització. Trets que segurament van ser crucials per la seva supervivència a aquest tipus d'entorns.
L'investigador de l'IPHES-CERCA, Juan Ignacio Morales, recalca la importància d'aquesta troballa: «Les eines recuperades a Río Campo evidencien una tradició tecnològica que connecta amb altres indústries lítiques del centre i sud d'Àfrica, com l’Axeulià i el Sangoense. Això apunta a una transmissió de coneixements tècnics sostinguda durant mil·lennis i una herència cultural profundament arrelada».
Amb aquest estudi es posa en rellevància la importància de situar l'Àfrica central com a escenari fonamental per entendre les diverses estratègies d'adaptació d'aquesta espècie.
L'equip d'investigadors continuarà amb els treballs a la zona, per tal de millorar la comprensió de les primeres ocupacions humanes a l'Àfrica central i la seva importància en la nostra evolució com a humans.