Universitat
Una eina d'autoavaluació de la URV analitza l'ús de dispositius mòbils a les aules
L'estudi constata que el professorat d’educació primària mostra un coneixement més elevat d’aquestes eines aplicades a l’educació, seguit del de secundària i, en darrer lloc, del d’infantil
Tres nens amb un ordinador a classe.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat una eina d'autoavaluació per analitzar, recolzar i millorar el disseny i la implementació d'activitats educatives mitjançant dispositius mòbils i facilitar així al professorat integrar de manera efectiva aquestes tecnologies a l'aula.
Segons que informa la URV en un comunicat, l'objectiu és contribuir a integrar aquestes tecnologies, com telèfons intel·ligents, tauletes i portàtils, en el procés educatiu i ajudar el professorat a desenvolupar competències en aquest àrea.
Per desenvolupar aquesta eina, els investigadors van avaluar el seu ús entre 327 docents de 62 centres educatius, a través d'un qüestionari amb preguntes relacionades amb l'ús de dispositius mòbils aplicats a l'educació.
«Observem que existia una acceptació de moderada a alta del dispositiu, que el professorat va puntuar amb una mitjana de 70,65 sobre 100», comenta la investigadora del departament de Pedagogia de la URV Judith Balanyà.
Després del seu ús, els docents van destacar la facilitat d'ús i la integració de les seves funcions, especialment en les etapes més avançades de l'educació primària. El cicle mitjà de primària va ser el que va mostrar la percepció més alta respecte al seu coneixement sobre l'ús pedagògic dels dispositius mòbils, amb una puntuació mitjana de 8 sobre 10; mentre que la puntuació més baixa es va registrar en educació infantil, amb una mitjana de 6,5.
L'estudi també va identificar diferències de gènere en les autoavaluacions: els professors homes van emetre puntuacions més altes respecte a l'ús de dispositius intel·ligents a l'aula en comparació de les professores, fins i tot en etapes educatives on la presència femenina és majoritària.
«Aquest patró coincideix amb l'efecte Dunning-Kruger, que explica que les dones poden subestimar les seves capacitats, especialment en camps tecnològics, malgrat tenir un rendiment similar o superior en la pràctica», explica Balanyà.
La recerca també destaca la importància de la formació contínua i el suport institucional per aconseguir una integració efectiva de les tecnologies mòbils a les aules.
Segons la URV, aquesta eina d'autoavaluació no solament facilita la reflexió i l'anàlisi del personal docent sobre l'ús de dispositius mòbils, sinó que també proporciona recursos educatius personalitzats per millorar les seves pràctiques pedagògiques.
Amb l'exploració futura del potencial de la Intel·ligència Artificial aplicada a l'educació, aquesta recerca busca contribuir a millorar els processos educatius i a adaptar les tecnologies emergents a l'aula.
«La tecnologia per ella mateixa no és ni bona ni dolenta: el seu valor radica en com s'utilitza i amb quin propòsit. Els dispositius mòbils no són solament eines per accedir a la informació, sinó que permeten una participació més activa i creativa en el procés d'aprenentatge», destaca Balanyà.
Els resultats d'aquest estudi conclouen que, amb les eines i el suport adequats, els dispositius mòbils poden integrar-se de manera efectiva i enriquidora en els processos educatius, promovent un aprenentatge més interactiu, personalitzat i accessible per a tots els estudiants.