Avenç en el tractament de l'ELA gràcies al paper de dues vies moleculars

La URV lidera un estudi que ha revelat el paper de dues vies moleculars clau en la connexió entre nervis i músculs. Aquesta descoberta pot ser «determinant» per avançar en el tractament i el disseny de teràpies futures per a les malalties neuromusculars com l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). 

L'estudi ha observat que la unió muscular no només rep ordres, sinó que també pot «respondre i influir» en com es comuniquen les neurones i els músculs. Descobrir aquests mecanismes permet entendre com es podrien dissenyar estratègies per mantenir activa la sinapsi neuromuscular, fins i tot quan la malaltia comença a progressar, i que es puguin fer nous tractaments per a mantenir la funcionalitat de la unió neuromuscular en malalts d'ELA.

Un equip investigador de la unitat d'Histologia i Neurobiologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha descobert com dues vies moleculars treballen conjuntament per millorar la comunicació entre els nervis i els músculs, que han d'estar en constant comunicació per garantir el moviment, la respiració i altres funcions vitals del cos humà. La connexió entre les vies moleculars es produeix en un punt concert on es toquen físicament les cèl·lules. Aquest punt es diu unió neuromuscular (UNM) i actua com «un pont» pel qual el nervi envia ordres al múscul perquè es contragui. 

Fins ara, es pensava que el flux de la informació reguladora només anava del nervi cap al múscul, però l'estudi de la URV ha demostrat que el múscul també es comunica amb el nervi perquè aquest controli millor la contracció muscular. Els investigadors, estimulant el nervi frènic - que controla els músculs de la respiració – i aplicant tècniques de bloqueig muscular en models animals, va observar com les vies moleculars intervenen en la comunicació entre nervis i músculs i es coordinen entre elles per modificar les proteïnes del mecanisme d'alliberament del neurotransmissor que ajusta la intensitat de la transmissió nerviosa en funció de l'activitat, tant del nervi com del múscul.

Aquesta interacció permet al cos controlar millor la força i la precisió dels moviments. La descoberta és «especialment rellevant» per a malalties com l'ELA, on la connexió entre el nervi i el múscul es veu afectada. L'ELA és una malaltia neurodegenerativa que provoca la mort progressiva de les motoneurones, les cèl·lules nervioses que connecten el cervell amb els músculs. Quan aquestes motoneurones moren, la connexió entre el nervi i el múscul es perd i, com a conseqüència, la persona comença a perdre la capacitat de moure's, parlar o respirar. Regular les vies moleculars que tenen un mal funcionament permetrà desenvolupar noves teràpies per millorar la transmissió del senyal i preservar la funció muscular dels malalts.