L’Institut Sant Pere i Sant Pau acull la fase local de la Copa Cangur

El gimnàs de l’Institut Sant Pere i Sant Pau bull d’expectació. Motxilles apilades en un costat, professors observant des de la distància i, al centre de tot, prop d’un centenar d’alumnes preparats per posar a prova el seu enginy matemàtic. 

Un any més, el centre acull la fase local de la Copa Cangur, un concurs de resolució de problemes matemàtics organitzat per la Societat Catalana de Matemàtiques. A l’escenari, dues copes esperen els guanyadors. Una serà entregada al millor grup cadet, mentre que l’altra la rebran els vencedors de la prova júnior, la qual està a punt de començar. Ambdós equips es classificaran per a la final nacional.

Sobre la tarima, Marc Nadal, el professor de matemàtiques del centre amfitrió, repassa les regles de la competició: cada equip, format per set participants, rebrà una dotzena de problemes que haurà de resoldre al més aviat possible. La puntuació, però, no és fixa, sinó que els primers a encertar una resposta obtindran punts extra, mentre que els errors comportaran penalitzacions.

A més, els enunciats més difícils —aquells que triguen més a ser resolts— aniran augmentant de valor. «Tres, dos, u!». Un cop donat el senyal d’inici, el gimnàs s’omple de xiuxiuejos tant d’alumnes com de professors, que observen atentament des del fons de la sala sense poder intervenir. 

«És una experiència molt emocionant, veure a tants nens fent matemàtiques sense haver d’insistir», bromeja el Francesc Gasol, professor de l’assignatura a l’Institut Martí i Franquès de Tarragona. «a les aules de secundària sovint és difícil fer classe, però aquí els alumnes poden gaudir de les matemàtiques sense que cap company els molesti, i crec que això a ells els motiva més que qualsevol premi», confessa Gasol.

No obstant això, la competició sempre és un bon al·licient. «El fet de presentar les matemàtiques com un joc que, a més, es juga en equip li dona un punt més estimulant», apunta Nadal. Així i tot, per molts, guanyar no és el més important. «Jo ja els he dit que estic molt orgullós d’ells. Veient tot l’esforç ja em dono per satisfet», assegura el docent.

Apassionats de les ‘mates’

Mentre els ‘grans’ s’enfronten a la seva prova, els cadets aprofiten el temps lliure per observar els seus companys, explorar el centre, o esmorzar a la cafeteria. «Aquest any ha sigut una mica més complicat que l’anterior. Dubto que guanyem, però crec que ho hem fet força bé», explica la Natàlia Roledano, estudiant de 2n d’ESO del Col·legi Sant Pau Apòstol. 

La seva companya, la Maria Maña, hi està d’acord. Ambdues repeteixen l’experiència. «Ens ho passem molt bé, perquè ens agraden molt les ‘mates’ i el treball en equip», afirma Maña. L’Eric Moreno i l’Àlex Jiménez, que cursen 1r d’ESO a l’Institut Martí i Franquès, hi participen per primera vegada. «M’ha agradat molt, però m’he posat una mica nerviós al final», confessa Moreno. 

«Nosaltres fèiem els exercicis més fàcils i els nostres companys de 2n els més complicats», explica Moreno. El temps s’esgota i els guanyadors són revelats. Malgrat els seus dubtes, la Natàlia i la Maria, juntament amb el seu grup, repetiran l’experiència de nou, aquest cop a la final.