Poesia
Una sessió de poesia per a fracassats en les coses quotidianes
Aquest divendres a les 19 h Raquel Estrada i Montserrat Costas oferiran una lectura de poemes a El Soterrani de Tarragona
La poesia no ens salvarà, però tampoc ens enfonsa. Aquest és el lema amb què les poetes Raquel Estrada (Constantí, 1984), i Montserrat Costas (Capellades, 1976) conviden el públic al recital de poemes que oferiran aquest mateix divendres a la llibreria El Soterrani de Tarragona.
En la trobada, ambdues autores llegiran poemes dels seus últims llibres: Natació (Cossetània, 2021), de Raquel Estrada, i Morir en hora punta (Lapislàtzuli Editorial, 2023), de Montserrat Costas. «El fil conductor de tot plegat és l’absurd, el fracàs», explica la Montserrat. «Sembla que la poesia hagi de parlar de coses grans, però aquests petits fracassos de cada dia, les desgracietes que ens passen, també són carn de poesia», afegeix la Raquel.
«I no ens ho hem inventat nosaltres», avisa la Montserrat: «abans que nosaltres, altres poetes han teoritzat i poemitzat sobre aquesta qüestió». És per això que durant la trobada les poetes també recitaran versos d’altres autors. I, encara més, convidaran el públic a «compartir els seus propis absurds en forma de poemes».
A canvi, la Raquel i la Montse es comprometen a entregar-los un Carnet de fracassat. «Els fracassos són un tema universal, podríem triar cent poetes, i tots en parlarien. A més, sempre t’ho pots fer venir bé: un poema que parli d’amor potser també t’està parlant d’un fracàs», apunta la Raquel.
Les dues poetes es van conèixer anys enrere, quan van coincidir en una antologia dones poetes dels Països Catalans i des de llavors s’han anat trobant i comunicant, sempre en l’àmbit de la poesia. «I, al final, vam pensar que podia ser interessant difondre els nostres poemaris de manera conjunta» explica la Montserrat.
Totes dues admeten que, tot i fer una poesia molt diferent, «connecten en algunes coses», i totes aquestes connexions es podran escoltar al Soterrani. «Serà la primera vegada que fem una presentació plegades, però la idea és que tingui continuïtat», admeten.
«La Montse és més atrevida, no segueix tant les convencions, jo sento que he de seguir més la norma», explica la Raquel. La Montserrat, per la seva banda, apunta que la poesia de la seva amiga «té un caire més narratiu». Així i tot, coincideixen en el fet que tracten temes semblants.
«Possiblement perquè hem viscut experiències vitals semblants, en els estudis, la professió, el moment de tenir les criatures… D’alguna manera expliquem les mateixes històries. La Raquel amb un estil més narratiu, i jo amb un estil més condensat», conclou la Montse.