Transport
Mercaderies per l'Interior denunciarà la construcció del tercer fil ferroviari a l'AN
L'entitat assegura que l'Estat no ha fet el preceptiu estudi d'impacte ambiental
La Plataforma Mercaderies per l'Interior ha avançat que denunciarà l'Estat davant l'Audiència Nacional per estar executant les obres de construcció del tercer fil ferroviari sense haver fet el preceptiu estudi d'impacte ambiental.
Sergio Nasarre, membre de l'entitat i catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili, ha assegurat aquest dimecres que estan preparant l'escrit perquè volen «evitar que el tercer carril es posi en marxa». «Hem intentat sis anys el diàleg», ha dit, una setmana després que la plataforma comparegués a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu per exposar la problemàtica del pas de trens de mercaderies pel mig de nuclis de població. «Europa és l'última carta abans d'una acció judicial», ha refermat.
Nasarre ha exposat que l'obra és «nul·la de ple dret» perquè «viola diversos drets fonamentals». En concret, ha citat el dret a la vida, a la salut, a la cultura, al patrimoni, al medi ambient i a l'habitatge. A més, ha afegit que aquests presumptes delictes «no prescriuen». Amb el tercer fil està previst que circulin per la línia de la costa de Tarragona -i creuant ciutats com Tarragona, Torredembarra o el Vendrell- fins a onze vegades més trens de mercaderies que actualment i que aquests siguin més llargs i pesats i que, a més, transportin mercaderies perilloses.
El membre de la plataforma ha dit que estan preparant la denúncia. Abans però, volen esgotar la via política amb la intervenció del Parlament Europeu i la Comissió Europea. Arran de la compareixença de la setmana passada, Nasarre ha destacat que s'han activat diversos mecanismes perquè des dels ens comunitaris es pressioni el govern espanyol. Un és que la CE pregunti si s'ha fet l'estudi d'impacte ambiental, que segons la plataforma no s'ha dut a terme. «Si s'hagués fet, no estaríem aquí», ha indicat el catedràtic. A banda, des de l'entitat han subratllat que això suposaria un incompliment de les directives europees d'una obra finançada, precisament, amb fons europeus. Nasarre ha explicat que des de la Comissió Europea li han traslladat que no descarten enviar una missió in situ per analitzar la situació sobre el terreny.
Alternatives
El portaveu de la Plataforma Mercaderies per l'Interior, Eugeni Sedano, ha detallat les alternatives que han posat damunt la taula per evitar que els trens amb matèries perilloses circulin pel centre de les ciutats. Primerament, ha recordat que a finals de l'any passat el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va presentar fins a quinze alternatives a partir d'una reclamació feta per l'associació i els ajuntaments del territori.
D'aquestes, Sedano ha assegurat que el govern espanyol aposta per una en concret, però des de la plataforma hi veuen problemes: «ens preocupa que des del Ministeri diguin que es valorarà el cost-efectivitat i la que prefereixin siguin la més cara». Aquest plantejament preveu un llarg viaducte per sobre el riu Francolí i un segon viaducte que passi per damunt l'actual línia d'Alta Velocitat a l'alçada de la Secuita. «Nosaltres defensem no fer el viaducte del Francolí, sinó passar per la dreta de l'actual línia de l'Euromed i seguir en paral·lel a l'actual línia de l'AVE fins a Roda de Berà», cosa que també evitaria el segon viaducte i reduiria considerablement el cost i la durada dels treballs.
Sedano ha explicat que aquestes propostes ministerials estan sent estudiades pels ajuntaments, als quals la plataforma ha fet arribar el seu punt de vista. «Quan rebin les respostes -dels municipis-, confiem que hi haurà una altra reunió» amb el Ministeri i Adif, ha dit el portaveu. Si finalment s'adoptés aquesta solució, tardaria «quinze o vint anys» en fer-se efectiva. Per reduir els temps, Sedano ha proposat una «solució d'emergència provisional fent servir les vies existents». Aquesta consistiria en introduir l'ample europeu entre Vila-seca i l'estació d'alta velocitat de Camp de Tarragona -que ara fa servir l'Euromed amb ample ibèric- i, un cop allà, «passar a la línia de l'AVE durant 25 quilòmetres fins a l'Arboç», on ja enllaçarien amb la línia convencional. Des de l'entitat sostenen que aquesta utilització mixta de la Línia d'Alta Velocitat per a passatgers i mercaderies ja es fa servir «de forma permanent» entre Barcelona, Girona i la frontera amb França. Això permetria que la línia de la costa funcionés exclusivament per a passatgers, cosa que beneficiaria els trens de rodalies.