Tarragona rendeix comptes amb la UNESCO i entrega el Pla de Gestió de Tàrraco, iniciat l’any 2014

L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han finalitzat el Pla de Gestió de Tàrraco, un document de planificació dels monuments que reclamava l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i que es va iniciar l’any 2014. 

D’aquesta manera, la ciutat compleix amb els requisits de l’ens i entrega un full de ruta amb el qual compten, aproximadament, un 30% de les ciutats patrimoni mundial d’Espanya. Mèrida, Segovia o Salamanca, per exemple, ja tenen aquesta documentació aprovada i publicada al portal oficial de l’organització.

Tenir la distinció de Patrimoni de la Humanitat comporta complir amb les exigències de conservació i planificació de la UNESCO. I elaborar el pla de gestió era una demanda des de feia anys. De fet, el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), organisme associat a la UNESCO que vetlla per la conservació, protecció i promoció del patrimoni cultural, ja havia fet saber al consistori i a la Generalitat que calia enllestir el document amb celeritat.

Els plans de gestió del patrimoni mundial són els instruments de planificació que la UNESCO considera necessaris per als béns culturals i naturals catalogats com a Patrimoni Mundial. El de Tàrraco es va començar a elaborar l’any 2014 i inclou els monuments de la ciutat, però també espais com Centcelles, la Vil·la dels Munts o l’Arc de Berà. 

S’ha redactat entre l’equip tècnic de l’Ajuntament i el de la Generalitat, i l’administració catalana ja l’ha fet arribar al Ministerio de Cultura, qui l’ha enviat a la UNESCO. Ara, l’ens l’haurà de validar i, si res no canvia, es presentarà públicament aquest any.

L’esborrany de 2021

Aquest mitjà ha tingut accés a l’actualització del Pla de Gestió que es va fer l’any 2021, i és que des del 2014 el pla s’ha revisat en diverses ocasions. En aquest document, s’assenyalen, entre altres, fortaleses, amenaces, oportunitats i debilitats del conjunt monumental. 

Entre els punts forts, es destaca, per exemple, el bagatge en la gestió, la consolidació de Tàrraco Viva o el teixit dedicat a la recerca. Com a oportunitat es marca l’afluència turística elevada, el creixement del turisme cultural o convertir-se en un referent europeu de model de gestió.

Les amenaces es detecten en la imatge negativa que desperta l’activitat arqueològica com a disciplina contraposada a l’expansió urbana, l’escàs interès dels hotelers de la Costa Daurada pel producte Tarragona o la no connectivitat entre els barris. 

Per últim, com a debilitats, s’assenyalen la titularitat distinta dels béns i la nul·la coordinació entre els ens que els gestionen, la poca afluència de públic en els monuments fora de la Part Alta o la manca de recursos. La versió de 2021 també indicava un decàleg d’objectius estratègics, com assegurar la gestió integral del patrimoni, frenar el deteriorament dels monuments, potenciar Tarragona com a marca vinculada al patrimoni o fomentar la recerca.