Entrevista
Jordi Longás: «Entenc per què els romans van triar Tarragona per instal·lar-se: no eren gens rucs»
El fotògraf i alpinista és autor del llibre ‘50 excursions pel litoral de Catalunya’ (Ed. Cossetània), que recorre la costa de nord a sud
Jordi Longás Mayayo amb el llibre que tot just acaba de publicar.
Triar només 50 excursions deu haver estat difícil.
«La costa fa uns 570 quilòmetres, però un 60% està ocupat per ciutats o estructures portuàries. Per tant, encara que sembli molt extensa, ja estava limitat pel fet de voler caminar per la natura. Després, com que és un llibre d’excursions, vaig triar, d’una banda, camins de ronda que fossin bonics o passessin per territoris verges o molt ben conservats. I, després, també vaig triar algunes muntanyes que, encara que no fossin a tocar de mar, tinguessin un ambient mediterrani per la seva orientació o per les vistes, fixant una franja d’uns 25 km del mar cap a l’interior».
No és un llibre de rutes ni un llibre de fotografies, però a la vegada és totes dues coses. I és pràctic, a la vegada que evocador.
«Jo soc excursionista i fotògraf i, per tant, m’agrada molt fer aquest tipus de llibres. Penso que, d’entrada, la imatge és molt evocadora: la veus i penses que vols anar a aquell lloc. Després, hi ha un text que explica per què aquell lloc és interessant, o les meves impressions, i una part tècnica amb quatre dades i una descripció de la ruta. A mi el que m’agrada és l’experiència. Això demana certa lentitud, i és el que intento transmetre en el llibre. També vull destacar el fet que tenim un país amb una riquesa i una varietat extraordinàries. Volia ajudar a explorar llocs que, per a la gent local són de referència, però que altres persones que viuen més lluny sovint no les contemplem. Si anem a buscar quantes persones que es dediquen a l’excursionisme a Barcelona, ja no dic ni Girona, s’han patejat els Ports, segur que són poques…».
En aquest sentit, deixa’m reivindicar el litoral tarragoní.
«Sí, jo he quedat realment sorprès. Certament, el Delta de l’Ebre, per exemple, és un destí obligat, però per fer el llibre vaig recórrer llocs que no coneixia i he tingut descobertes fantàstiques. El camí de l’Ametlla de Mar cap al sud és una delícia, hi ha una dotzena de cales amb aigua transparent i molt poca gent. O la zona d’Altafulla-Tamarit, que la coneixia però no tota… Fins i tot Els Muntanyans de Torredembarra han sigut una sorpresa: m’hi he trobat un espai molt interessant, que s’ha recuperat guanyant-lo a un territori que temps enrere estava absolutament perdut. A més del seu gran valor natural. És cert que quan penses en costa se sol anar a la Costa Brava, però el sud és igual o més bonic, perquè sol ser més tranquil i té aquest caire de descoberta, almenys per a molta gent del país. Entenc per què els romans van triar Tarragona per instal·lar-se, no eren gens rucs».
El teu llibre competeix amb Wikiloc?
«Soc poc amant del suport informàtic per caminar. Així i tot, reconec que té avantatges. Però passa una cosa: si tu, ara mateix, busques una ruta a Wikiloc, segurament trobaràs 30, 50, 100 entrades. Jo diria que totes segurament no seran bones. L’únic que et dona és un quilometratge i uns horaris que, a més, estan mal calculats. I la gent hi penja fotos per saber per quin lloc has de tombar, però generalment tampoc són gaire evocadores. Si vols ser pràctic, entra a l’ordinador i no et gastis ni un duro. Però si el que vols és agafar idees, imaginar-te aquella excursió que voldries fer amb els amics o amb la parella, no hi ha res millor que un llibre com aquest».