El Recinte Firal va acollir la Disfressa d’Or en tres passis diferents pel 25è aniversari

Música, plomes, disfresses, amics, família. I ballar. Tot el dia i la nit. Si algú hagués de celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari aquesta combinació seria una molt bona opció. Però si cada any ja celebres una festassa, l’any dels 25 n’has de fer una encara més grossa. I això és el que van fer ahir les comparses i l’organització de la Disfressa d’Or de Tarragona.

Durant tota la tarda, a la Part Baixa i els voltants del Recinte Firal es va viure un gran ambient, festiu i de germanor entre comparses, familiars i amics dels participants. En fer diferents passis, el públic que ja havia vist la gala compartien expressions amb aquells que encara no l’havien vist i esperaven a l’última sessió.

Els tarragonins, que omplien de gom a gom la sala, s’entregava a les actuacions amb estris de llum de tota mena des de bon començament. La gal·la va començar amb una gran actuació reivindicativa. «No hi ha més que sortir del punyeter armari, jo soc el que soc». Com de costum, les parròquies de cada comparsa animaven i cridaven els seus quan sortien en pantalla i a l’escenari. El Recinte Firal, ben condicionat per l’esdeveniment, va ser una gran festa d’aniversari on tothom feia anys i se sentia la celebració com a seva.

En anunciar la quantia dels premis, hi va haver alguns tímids xiulets, tot i que enguany s’han apujat la quantitat dels premis. L’alcalde Rubén Viñuales no va ser present. En acabar les actuacions, les comparses entregaven un objecte representatiu als presentadors de la gal·la, que els feien. Entremig, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va enviar un missatge de felicitació a tota l’organització i participants. També hi va haver temps per fer referència amb la polèmica de la TAP i ja hi havia qui optava per ocupar el recinte per a poder-hi anar l’any vinent.

En acabar el concurs, representants de totes les comparses van sortir a platea per compartir un gran moment de germanor i disbauxa, pur Carnaval tarragoní. Entre tots, es va bufar l’últim i gran pastís d’aniversari. Totes les comparses van ovacionar i es van emocionar amb les guanyadores, però el concurs era el menys important. No hi podia haver millor festa d’aniversari.