La població nascuda a l’estranger que resideix a Tarragona es multiplica per set en vint anys

La població nascuda a l’estranger que viu a Tarragona s’ha multiplicat per set en uns vint anys. El 2001, aquests residents a la ciutat eren 4.592 i el 2023 eren 32.852, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquest creixement exponencial en vint-i-dos anys no ha sigut progressiu i s’explica per diferents casuístiques. El que ha passat a Tarragona no és excepcional, sinó que és la tendència general a Catalunya i Espanya.

«La immigració que tenim i hem tingut és de tipus econòmic. És a dir, és població que ve a la ciutat per a millorar les seves condicions de vida», explica Joan Alberich, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. La ciutat acull un reduït nombre de refugiats bèl·lics i climàtics. Segons explica Alberich, els fluxos d’immigració venen determinats per la bonança del país. «Del 2001 al 2008, l’època de “España va bien”, Catalunya va tenir un creixement bestial, de 6 milions d’habitants a uns 7», exposa el professor. Quan esclata la crisi econòmica, aquesta arriba d’immigrants es va aturar. «Molts van deixar de venir. Altres van tornar als seus països d’origen i altres van anar a França o Bèlgica, països que no van patir una crisi tan greu», indica Alberich.

En aquell context, des del 2010 al 2013 la immigració a Tarragona va ser gairebé nul·la. No és fins al 2015, quan es comença a recuperar l’economia, que nova població estrangera torna a arribar a la ciutat. Llavors, el saldo de Catalunya se situava en les 80.000 persones l’any, és a dir, venien a viure al territori molts més dels que marxaven. «Un altre cop, en l’època de bonança la immigració va anar creixent cada cop més, fins al 2020 i l’esclat de la Covid», indica Alberich. La restricció de mobilitat i el tancament de fronteres van aturar evidentment l’arribada d’estrangers a la ciutat. Però un cop passada la Covid, la immigració va repuntar. «Vam tornar a créixer i s’estan registrant màxims històrics a tot Catalunya i conseqüentment a Tarragona. Estem en un saldo de més de 150.000 persones l’any al territori català», explica el professor. «És com si hagués aparegut una ciutat com Tarragona en només un any», afegeix Alberich.

Condicions òptimes

Aquest moment històric s’explica perquè ara es donen unes condicions òptimes per la immigració. «La població europea cada cop s’envelleix més i es necessita jovent per treballar. I les economies dels països d’aquests immigrants encara són molt febles», diu el professor. Precisament, si la població tarragonina ha crescut els últims anys, ha sigut gràcies a la immigració, ja que els índexs de natalitat fa anys que estan en retrocés. «Aquest ‘Boom’ a priori té data de caducitat. Pot durar deu anys més. Tu ets capaç d’atraure població si tens mercat de treball», exposa Alberich. «Potser en un futur hi haurà competència entre els països europeus per a seduir aquests immigrants. La població mundial envelleix», afegeix el professor.

Segons dades de l’Ajuntament, les nacionalitats més nombroses a la ciutat són la marroquina i la colombiana, seguida de la romanesa, la italiana i la veneçolana.