Màlaga es torna a enamorar del cinema d’Adrià Guxens

Eel pròxim 16 de març, el Cine Albéniz de Màlaga acollirà la projecció de Kokuhaku, curtmetratge del cineasta tarragoní Adrià Guxens, que ha estat seleccionat per competir en la Secció oficial del Festival de Màlaga. No és la primera vegada que Guxens es passeja pel festival, ja que el 2020 va guanyar una Biznaga de Plata pel seu primer documental rodat a la Xina, No creo que vaya a llover i, posteriorment, ha tingut algun dels seus altres projectes seleccionats pel MAFIZ, el mercat audiovisual del certamen.

Kokuhaku, que ja va passar amb èxit per Sitges i Gijón és, en paraules del mateix Guxens, «una història que parla de l’empoderament de les persones LGBTI+ d’ètnia asiàtica, que tenen més dificultats a causa dels valors conservadors de la seva societat». El mateix director explica que «feia temps que volia abordar el concepte de les masculinitats en un dels meus projectes; explorar com de fràgil pot arribar a ser això que alguns descriuen com ser un home, particularment en la cultura asiàtica, on el predomini de l’estructura patriarcal és especialment forta a causa de la tradició confuciana».

Aquesta notícia ha agafat el cineasta tarragoní a la Xina, on està enregistrant la primera part de la pel·lícula que serà la seva òpera prima. Es tracta de Lóngquán: El Manantial del Dragón, que relata la història de Junyi Sun, un ballarí espanyol d’origen xinès que ha tingut molt poc contacte amb el seu país d’origen. Ja en l’edat adulta, i havent rebutjat les seves arrels durant anys, la seva mare el convencerà perquè es retrobi amb la seva àvia anciana. El viatge a la Xina farà sorgir velles ferides i el protagonista se sentirà obligat a confrontar i replantejar-se la seva confusa i fragmentada identitat.

«La pel·lícula parla del meu amic Junyi. Tots dos vam créixer a Tarragona —ell com a persona racialitzada i jo com a persona LGBTI+—, i estic convençut que el fet de sentir que no encaixàvem en la normalitat de la nostra època, cadascun a la seva manera, ens va acostar», afirma Guxens, qui confessa que sent que aquesta història ha estat gestant-se lentament, fins i tot abans de ser conscients del que hi explica.

Lóngquán ja ha passat pels laboratoris d’Abycine LLANÇA i Bridging the Dragon. En aquest moment està a la recerca de finançament per completar la segona i última part del rodatge. La pel·lícula ha estat produïda per Pausa Dramàtica Films i La Charito Films. Fins al dia d’avui, només dues pel·lícules espanyoles han aconseguit el segell oficial de coproducció amb el país asiàtic.