Patrimoni
Tarragona té un total de 732 béns a protegir segons la normativa del Patrimoni Cultural
El catàleg classifica els béns en tres nivells: d’Interès Nacional, d’Interès Local o Bé Cultural
Imatge de la façana de la casa Dolores Melendres, a la Rambla Nova número 50, catalogada com a BCIL
La ciutat de Tarragona compta amb un total de 732 béns que, segons la normativa del Patrimoni Cultural, cal protegir. Això demostra que el patrimoni tarragoní va més enllà dels vestigis romans que van atorgar a la ciutat la qualificació de Patrimoni de la Humanitat ara fa vint-i-cinc anys.
L’inventari de béns compta evidentment amb el conjunt patrimonial de Tàrraco, però també n’hi ha d’altres. Masos, escultures modernes, ponts, edificis d’habitatges, magatzems o esglésies, entre molts altres, formen part del Catàleg de Béns a Protegir de la ciutat.
Es va elaborar l’any 2021 i està vinculat a l’aprovació de les Normes de Planejament Urbanístic, la normativa vigent fins que s’aprovi un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
La titularitat dels béns és diversa. L’Ajuntament, la Generalitat, l’Arquebisbat, entitats i particulars intervenen en la conservació dels més de 700 elements. Per tant, tota reforma, rehabilitació o actuació en aquests elements ha de passar els corresponents filtres burocràtics i seguiment per part de l’equip tècnic del consistori i la Generalitat.
Els béns es classifiquen dins el catàleg en tres nivells: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) o Bé Cultural (BC). Això atorga a cada element un nivell de protecció diferent segons la seva importància patrimonial, essent els BCIN els més sensibles a la normativa.
Aquí s’hi troben tots els espais, jaciments, inscripcions i conjunts monumentals de l’antiga Tàrraco. «Aquests béns no ens plantegem ni tocar-los, s’han de preservar com estan i actuar per a conservar-los segons normativa», indica el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García.
La normativa sobre els BCIL és una mica més laxa, però és imprescindible mantenir-ne l’essència i conservar-los adequadament. És el cas, per exemple, de l’Antic Ajuntament, l’edifici del Consell Comarcal del Tarragonès, el Banc d’Espanya, les escales de la Baixada del Toro o l’escultura de Mercuri de la plaça dels Carros. Aquests són només alguns dels centenars d’elements amb aquesta catalogació.
L’últim nivell és el dels Béns Culturals, no menys importants, però que sobre el paper presenten menys complicació a l’hora d’una possible rehabilitació o reforma en cas, per exemple, d’edificis d’habitatges.
En aquest àmbit s’hi troben desenes d’edificis d’habitatges, illes de cases com la de La Salle, o escultures, com el Nen amb l’Oca del passeig de les Palmeres, l’Avi Virgili de la Rambla Nova o el Maginet de la plaça Imperial Tàrraco.
«Molta gent no sap que viu en edificis protegits»
El conseller de Patrimoni reconeix que ell mateix es va sorprendre de la gran quantitat de béns a protegir amb què compta Tarragona. «Molta gent no sap que viu en edificis protegits», expressa. De fet, la ciutadania pren consciència de la situació quan presenta projectes de rehabilitació de façanes o simplement demana un permís d’obra per a modificar algun element.
La Rambla Nova i el carrer Unió, per exemple, tenen una catalogació de protecció d’entorn, motiu pel qual totes les façanes d’aquests carrers estan protegides i han de seguir uns protocols en cas que s’hi vulgui actuar.
El catàleg elaborat l’any 2021 és similar al que es va redactar l’any 2013 amb l’aprovació de l’antic POUM. Ara, caldrà elaborar-lo novament. En aquest sentit, García assegura que «serà necessària una revisió del catàleg per afegir, modificar catalogacions o retirar béns que apareixen i que, amb el pas dels anys, han desaparegut».