Descobrir el poble on s'amaguen els dips

Conten que, fa molts i molts anys, els habitants de Pratdip vivien atemorits pels dips, uns éssers misteriosos i ferotges que aprofitaven la nit per acostar-se al poble per saciar la seva set. Pobre d'aquell home, dona o bèstia que, en fer-se fosc, no fos a recer. L'endemà, l'infortunat apareixia mort, amb les marques d'uns ullals, senyal que el dip havia fet la seva feina, xuclant-ne tota la sang.

Aquesta llegenda fou recollida per Joan Perucho a les seves Històries naturals, una obra traduïda a més de quinze idiomes on es narra l'aventura d'Antoni de Montpalau, naturalista, il·lustrat i liberal que rep l'encàrrec d'investigar uns successos molt estranys ocorreguts a Pratdip i que podrien tenir relació amb Onofre de Dip, un cavaller del rei Jaume I que regentava els terrenys del castell encimbellat del poble.

En l'actualitat, la llegenda dels dips és insígnia de Pratdip, una vila de la comarca del Baix Camp a l'ombra de la Serra de Llaberia. El dip ens hi dona la benvinguda en un petit monument que hi ha a l'entrada, i és també l'eix d'una gimcana turística pensada per recórrer tots els racons de la vila. Així, cal trobar onze figures de dips que es troben amagades pels carrers i places. Buscant els ferotges animals, el visitant recorre espais històrics com els rentadors o els carrers d'essència medieval. Aquesta gimcana es pot fer amb l'ajut d'un fulletó que ofereix pistes sobre l'amagatall dels dips, i que es pot aconseguir a l'Oficina de Turisme de Pratdip o bé descarregant-lo directament a la web. En tot cas, val molt la pena acostar-se fins a l'Oficina de Turisme, on hi ha la reproducció d'un dip a tamany natural que espantarà els més valents. A més, allà es pot visitar l'Espai d'interpretació del món mitològic, que recull les principals llegendes i mites associats a la serra de Llaberia, com la dels Dips, la Fossa del dimoni de Colldejou o la dels Tresors amagats.

Passejant pel poble val la pena enfilar-se fins al punt més alt de la vila, el Castell, del qual només se'n conserven algunes parts, però des d'on hi ha bones vistes panoràmiques sobre el territori. Són de gran interès també els rentadors, ara en desús, però que ens parlen de temps no massa remots, quan les dones s'hi trobaven per fer bugada.

Abans de marxar del poble és també interessant passar pel Forn Escrivà. Aquest forn de llenya va obrir l'any 1846 i s'hi pot comprar pa de qualitat i especialitats de tota mena, entre les quals destaquen les delicioses coques dolces que elaboren els caps de setmana.

Encara sense sortir del terme municipal, val la pena acostar-se fins a l'ermita de Santa Marina, a quatre quilòmetres del poble. Es tracta d'un paratge situat en un indret força boscós i famós per les seves fonts, la més popular de les quals és a la de la mateixa ermita. Allà es pot visitar la capella i contemplar les seves interessants pintures, on els més observadors hi trobaran, com no podia ser d'altra manera, algun dip amagat.