Vallbona, la perla del Cister

La vida contemplativa, dedicada a l'oració i al treball, han marcat el pas de les hores del Monestir de Vallbona de les Monges (Urgell) des de la seva fundació, al segle XII. Amb més de 850 anys d'història, Santa Maria de Vallbona constitueix el cenobi cistercenc femení més important de Catalunya i és l'exponent més clar de la importància de la dona en l'època medieval.

En l'actualitat acull encara una petita comunitat de monges que segueixen la Regla de Sant Benet i conviuen de forma austera i senzilla dedicant les hores a la pregària, la meditació i el treball, centrat en l'hostatgeria, l'horticultura i l'elaboració de ceràmica, estampes i recordatoris. Així i tot, el cenobi és obert al públic, de manera que es permet entrar al recinte i conèixer algun dels espais emblemàtics del monestir, com el claustre, l'església o la sala capitular.

Tot el recinte és representatiu de l'art cistercenc i, fidel a la Regla de Sant Benet, es prescindeix de tot ornament i decoració. El cor de Vallbona és l'església, d'una sola nau i planta de creu llatina, completament nua de decoració, i amb un cimbori-campanar octogonal que és considerat una de les obres més atrevides de l'arquitectura medieval, en ser construït de forma integrada al temple. A l'interior de l'església s'hi troba el sarcòfag de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor, la qual va voler ser enterrada a Vallbona, i davant mateix, la tomba de la princesa Sança d'Aragó, filla d'ambdós.

La visita transcorre també pel claustre del monestir, dissenyat amb forma trapezoidal i on es poden apreciar diversos estils i èpoques constructives, ja que cada ala és d'un segle diferent, des del XII fins al XV. Des d'allà s'accedeix a altres dependències del cenobi, com la sala capitular, que està precedida d'una estança presidida per una imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia i on en destaquen també les lloses sepulcrals de les distintes abadesses que havien dirigit Vallbona. És també singular la capella de la Mare de Déu del Claustre, presidida per una petita escultura dedicada a aquesta advocació.

Junt amb els espais dedicats a l'oració, són protagonistes l'scriptorium i la farmàcia, centres de treball en la vida monàstica, i que cobren vida gràcies a la tecnologia digital. Així, el visitant pot endinsar-se en el dia a dia a l'scriptorium i contemplar les antigues monges transcrivint delicadament tot el contingut dels llibres antics. Posteriorment, la visita dona pas a la farmàcia, l'espai on es guaria el cos i l'ànima mitjançant la saviesa i els recursos naturals de l'entorn del monestir que les monges van saber aprofitar. Allà, la tecnologia mostra a les religioses elaborant les fórmules i tots els procediments que antigament havien sigut la base de la medicina natural. S'hi conserva també una magnífica col·lecció de pots de farmàcia, eines i instruments que formen part del valuós patrimoni de Vallbona.