Diari Més

Tribuna

Gràcies, Tarragona!

Cap de llista del PSC per Tarragona

Imatge d'arxiu de Valle Mellado.

Gràcies, Tarragona!CEDIDA TWITTER

Publicado por

Creado:

Actualizado:

El Vox-PP ho tenia tot preparat per celebrar la seva victòria. La premsa conservadora feia dies que especulava sobre l'aclaparadora majoria absoluta que auguraven les seves enquestes i els noms dels ministres del futur Govern Feijóo-Abascal. No faltaven les burles al president Pedro Sánchez a qui definien com un «cadàver polític.» Ja es veien altre cop regnant al cim del poder polític, perquè l'econòmic i el mediàtic ja el tenen, conjurant-se a no cedir-lo mai més al que ells denominen el sanchismo.

I no ha estat així. No ho ha estat gràcies al teu vot. Vàrem demanar una gran mobilització per garantir la continuïtat del Govern socialista i progressista i barrar el pas a l'extrema dreta i, gràcies a vosaltres, així ha estat.

El senyor Feijóo va demanar una gran majoria «para poder gobernar en solitario». I no la té. Soto voce estaven convençuts d'obtenir una majoria absoluta inqüestionable amb l'extrema dreta, per sobre dels 180 escons. I no la tenen. El Vox-PP no guanya ni en vots, ni en percentatge, ni en escons. No poden formar govern. La seva derrota política és absoluta.

Tarragona, com el conjunt de Catalunya, ha estat decisiva, tal com vam dir. El vot al PSC ha estat aclaparador, tal com vam demanar. I la distància abismal que li hem tret al Vox-PP a Catalunya ha estat determinant per tornar a assegurar un Govern de progrés. Tarragona s'ha tenyit de vermell. Mai com ara ha tingut més sentit el crit: visca, visca, visca Tarragona socialista!

El vot de les dones també ha estat decisiu. Conscients com érem del fenomenal salt enrere que hagués suposat que gent que pensa que «las mujeres son mas beligerantes porque no tienen pene» (Vox) arribés a tenir ministeris de govern, el nostre vot ha decantat la balança constatant, un cop més, que el feminisme ha arribat per quedar-se i que les dones ens neguem a tornar a 1975.

Amb més d'1,2 milions de vots a Catalunya i més de 120.000 sufragis a Tarragona més que doblem a la força política que va al darrere. Uns vots que han estat clau per propiciar la patacada fenomenal que s'ha pegat l'extrema dreta. Davant d'això tan sols puc dir-vos: gràcies, Tarragona! Gràcies de tot cor, ens hi deixarem la pell per demostrar-nos dignes de la vostra confiança.

I, ara què? Em pregunten periodistes, veïns i coneguts aquestes darreres hores. Primera constatació, el bloc involucionista i reaccionari del Vox-PP no suma. De cap de les maneres. Entre altres coses perquè a ningú, tret del senyor Feijóo, se li acut abraçar-se als ultres de l'extrema dreta. En aquest sentit, podem estar tranquil·les.

Segona constatació, el conjunt de les forces progressistes, democràtiques i feministes, l'Espanya plural i diversa, sí que sumem. I aquest és el mandat democràtic que hem de saber articular. No fer-ho, si algú per pur fanatisme no ho fa, haurà de respondre davant de la seva consciència si podem malbaratar la majoria partidària d'avançar que tenim per tornar-li a oferir una segona bala de plata al Vox-PP, el que segur li donaria una gran satisfacció al senyor Abascal i la seva gent.

Tots els que parlen de «respectar la voluntat del poble de Catalunya» farien bé de repassar els resultats electorals d'aquest diumenge passat a Catalunya per, efectivament, respectar la voluntat del poble. I la conclusió és claríssima: la immensa majoria no vol un executiu de Vox-PP i sí que vol un Govern de progrés liderat per Pedro Sánchez, per això precisament el PSC ha arrasat a les eleccions.

Trair aquesta voluntat democràtica per pur fanatisme fora un error històric que, sincerament em nego a acceptar, ni com a mera especulació. Espero i desitjo que imperi el seny i el sentit de la responsabilitat, tal com ens demanen els catalans i les catalanes. Nosaltres, com sempre hem defensat –i als resultats electorals em remeto–, continuarem lluitant políticament per fer la de la política una eina útil per millorar la vida de la gent. La política en positiu. La política que defensa i practica Salvador Illa.

tracking