Diari Més

JxSí i la CUP porten la declaració d'independència al ple del Parlament i sotmeten a votació els seus efectes

Els dos grups volen que el Parlament insti a obrir un procés constituent i a activar la llei de transitorietat

Marta Rovira (JxSí) ajuda amb els papers a la diputada de la CUP, Mireia Boya, durant la lectura de la Declaració d'Independència, el 10 d'Octubre de 2017.

JxSí i la CUP es reuneixen per abordar com i quan s'aixeca la suspensió de la independènciaJúlia Pérez

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

JxSí i la CUP han acordat dues propostes de resolució en què porten al ple del Parlament la declaració d'independència que constitueix Catalunya en república. La part declarativa, que no es sotmet a votació, conté aquesta declaració formal, i es sotmetran a votació els efectes de la declaració que es concreten en obrir un procés constituent i en activar la llei de transitorietat jurídica. Segons fonts de JxSí, el Parlament no votarà la declaració formal perquè els ciutadans ja van declarar la independència amb el seu vot en el referèndum de l'1-O. El text pactat entre JxSí i la CUP també aposta per obrir una comissió d'investigació sobre l'actuació de l'Estat en els últims dies i en especial atenció durant l'1-O.

Concretament, en la part declarativa del text presentat per JxSí i la CUP, s'inclou el text de la declaració que els diputats dels dos grups van signar a l'Auditori del Parlament el pasat 10 d'octubre i s'afegeix un nou paràgraf: «Assumim el mandat del poble de Catalunya expressat en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre i declarem que Catalunya esdevé un estat independent en forma de República».

Segons fonts de JxSí, aquest divendres el Parlament farà efectiu l'article 4.4 de la llei del referèndum que establia que en cas de victòria del 'sí' al referèndum de l'1-O, el Parlament celebrarà una «sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l'inici del procés constituent».

La proposta conjunta també expressa el rebuig a l'acord del Consell de Ministres sobre les mesures del 155. «Les mesures proposades, al marge del propi estament jurídic actual, suposen l'eliminació de l'autogovern de Catalunya», defensa el text. En aquest sentit, denuncien que les mesures situen el govern espanyol com a substitut del Govern i censor del Parlament, «una mesura que no tan sols no es pot acceptar sinó que és un atac a la democràcia sense precedents en els darrers 40 anys», conclou.

En la proposta de resolució, JxSí i la CUP defensen que han obert negociació i diàleg i que la resposta de l'Estat ha estat l'article 155 i l'eliminació de l'autogovern. En aquest sentit, denuncien que la reacció ha estat d'una «contundència política similar a l'ús de la força del dia 1 d'octubre».

En aquest context, volen que el Parlament insti el Govern a «dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república» posant especial atenció en alguns aspectes com l'expedició dels documents acreditatius de la nacionalitat catalana; promoure davant tots els estats i institucions el reconeixement de la República Catalana; establir el règim d'integració dels funcionaris a l'administració de la Generalitat; promoure les actuacions legislatives necessàries per a la creació d'un banc públic i per a la creació del Banc de Catalunya i elaborar una proposta de repartiment d'actius i passius entre Espanya i la república catalana, entre d'altres.

JxSí i la CUP també volen que el Parlament obri una comissió d'investigació per determinar si el govern espanyol i les seves institucions tenen responsabilitats en haver comès delictes relacionats amb la vulneració de drets fonamentals per evitar l'exercici del dret a vot l'1-O. Una comissió formada per diputats, persones expertes en l'àmbit nacional i internacional, de l'Oficina Antifrau, de la Sindicatura de Greuges i de l'advocacia catalana, entre d'altres.

La segona proposta de resolució registrada està dedicada exclusivament al procés constituent. El text aposta per constituir en el termini de quinze dies el consell assessor del procés constituent per tal d'assessorar la fase deliberativa liderada per la societat civil organitzada i també, en el mateix termini, constituir la comissió parlamentaria de seguiment del procés. Així mateix, també s'estableix que es convocaran eleccions constituents «un cop culminades totes les fases del procés constituent».

tracking