«Con un exceso de localismo, eso no irá bien»

«Estamos en un territorio que tiene una realidad común, más allá de la relación entre Tarragona y Reus», señala a quien fue alcalde de la capital del Baix Camp entre 1999 y 2011. Pérez formó parte del ‘corazón’ impulsor del Consorcio del Campo de Tarragona, una generación de políticos que bebieron de grandes pactos territoriales, como el que en los años ochenta hizo realidad el llamado minitrasvase del agua del Ebro o la creación de la Mancomunidad para la Gestión Integral de Residuos Urbanos, es decir, la incineradora de Sirusa en Constantí. De la necesidad se hizo virtud a los años 80 y 90, pero ahora las problemáticas son otras.

Pérez defensa el paper de lobby que tindria l’àrea metropolitana de Tarragona, una força tant davant la Generalitat, com davant el govern central o d’Europa. «Tenim prou força per reivindicar més atenció a nivell català, o infraestructures de comunicacions, com l’aeroport o l’Alta Velocitat. S’ha d’empènyer amb visió de conjunt», diu Pérez. En resum: o et poses d’acord en pensar per on passaran trens, cotxes i avions o altres, amb interessos diferents als teus, ho faran per tu.

«Ara l’objectiu és que l’àrea metropolitana qualli, i acabarà per quallar», sosté un convençut Pérez que forma part d’un reduït grup d’empresaris, industrials i persones vinculades a la URV que «de tant en tant» es reuneixen per debatre a l’entorn del desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona. «Nosaltres podem aportar la nostra experiència», ofereix Pérez, que assenyala la internacionalització de les empreses i l’impuls de la innovació com a eixos a explotar pel que fa al desenvolupament econòmic.

L’àrea metropolitana de Tarragona existeix ‘de facto’, en tant que existeix una mobilitat diària, però ara per ara no té més estructura que l’autoanomenat Grup Impulsor, integrat pels alcaldes de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Vila-seca, La Canonja i Constantí, la Generalitat i els consells comarcals del Baix Camp i el Tarragonès. Dirigiran tècnics de la Diputació en matèria d’urbanisme, mobilitat, de sostenibilitat i també de desenvolupament econòmic. Vuit municipis, res a veure amb els prop de 120 membres del dissolt Consorci del Camp de Tarragona, que decidiran a què es dedicarà l’àrea metropolitana i quines seran les seves prioritats. «S’ha de reconèixer a Salou, a Cambrils a Valls...però això ja és una segona anella», afegeix l’ex-alcalde.