L'exposició 'Antoni Brosa, el triomf de l'excel·lència' s'inaugura aquest dimarts a la Canonja

L’institut d’Estudis Canongins a través del projecte Memòria Canongina, que rep el suport econòmic de l’Ajuntament de la Canonja, presenta aquesta exposició del 29 d’octubre fins el 29 de novembre. L’acte d’inauguració tindrà lloc aquest dimarts a les 19 h i, comptarà amb la presència de Daniel Blanch Ponce, pianista i president de l’associació Joan Manen. Daniel Blanch ha treballat i publicat la biografia més extensa del violinista canongí i ens parlarà de la seva exitosa trajectòria professional.

L’exposició organitzada amb motiu del 130è aniversari del seu naixement repassa la carrera d’aquest fill il·lustre de la Canonja. Disseccionada en sis àmbits, la mostra es presenta com un aparador per aprofundir en el seu vessant humà i també professional. En el primer àmbit el visitant podrà veure la relació que va tenir amb la Canonja. 

El segon àmbit esmenta la gran relació que va tenir amb el compositor Benjamin Britten. L’any 1939 Britten va compondre en estreta col·laboració amb Brosa el seu Concert per a violí i orquestra. El violinista es va encarregar d’assessorar en tot moment el compositor sobre com desenvolupar la part solista del concert. 

El resultat d'aquesta col·laboració fou una obra de gran dificultat per al solista que el mateix Brosa es va encarregar d'estrenar el 28 de març de 1940 al Carnegie Hall, amb la New York Philarmonic Orchestra dirigida per John Barbirolli. Tot seguit es referencien els quartets i grups en els quals va fundar i participar.

Brosa va ser propietari de grans i importants violins que el van acompanyar al llarg de la seva carrera. Un d’ells va ser el violí anomenat Vesuvius construït pel mateix Antonio Giacomo Stradivari cap a l’any 1727 i que ara forma part de la col·lecció del Museu del Violino a la ciutat italiana de Cremona.

Un altre àmbit mostra els enregistraments que va fer, tot i que Brosa fou molt contrari a enregistrar gravacions comercials, ja que era molt conscient que a cada interpretació es «recreava» l'obra i era irrepetible. En canvi, va ser un dels artistes que més va enregistrar per a emissions de ràdio a Anglaterra. Finalment, hi ha una secció dedicada a reproduir diversos articles publicats a la premsa catalana i també a la premsa internacional.

Una exposició que pretén homenatjar al fill il·lustre que més reconeixement internacional va aconseguir. Daniel Blanch, a la biografia publicada a la plana web Intèrprets Catalans Històrics, acaba amb un paràgraf que Josep Galimany, amic del violinista, va escriure sobre ell: «Brosa era sempre afectuós i amable amb els altres i fidel al seu origen i als seus. S'entregava d'una manera total en cada interpretació i era incapaç de tocar informalment. O feia música, en el sentit de donar el millor de si mateix, o el violí restava mut. […] Era una delícia escoltar-lo, amb el seu somriure i afabilitat, quan comentava obres o passatges. Feia comprendre el missatge musical profundament. Aquest era el seu món i el vivia amb plena intensitat. […] Era ben emotiu veure'l en els seus últims dies de vida, escoltant algunes de les poques gravacions existents seves, dient que li estranyava que fos 'ell' el qui havia tocat i a qui fessin tants i tan llargs aplaudiments».