Els Ports intenten frenar l'expansió d'una papallona invasora

La presència de papallona defoliadora del boix comença a créixer al Parc Natural dels Ports i a la forest de les Terres de l'Ebre. És una espècie invasora detectada a Europa el 2008 i a Catalunya el 2014. Va aparèixer al Baix Ebre i al Montsià a la primavera de l'any passat i ja se'n van trobar exemplars als Ports, a la tardor. El Parc Natural ha ubicat a la zona de Cova Avellanes (Roquetes) una de les 20 estacions de seguiment que hi ha al país. Amb l'experiència de la Garrotxa on ja es compten a milers, les previsions no són bones perquè no hi ha tractaments per frenar-ne l'expansió més enllà d'esperar que els arbustos creïn mecanismes de control naturals a través de la parasitosi.

A les estacions de control, com la que s'ha instal·lat al Port, es pengen trampes de feromones sexuals als arbres pròxims als boixos on queden atrapats els exemplars de papallona del boix (Cydalima Perspectalis). Els últims mesos se n'han capturat uns 20 exemplars, de juliol a setembre. L'estiu passat no se'n va trobar cap a les trampes d'aquesta estació però al setembre i l'octubre en van aparèixer 6 exemplars.

Enguany els danys en algunes de les boixedes ja són evidents, com ha explicat el tècnic de Parc Natural dels Ports, Joan Mestre. «L'afectació ja és una mica més gran però no és com en altres zones de Catalunya on es veuen danys importants a les boixedes. De moment, són poques però la previsió és que en un futur vagi a més», ha assenyalat Mestre.

Aquesta espècie invasora va matant l'arbust molt a poc a poc. L'eruga s'alimenta de les fulles i quan les acaba, rosega l'escorça. Mestre ha apuntat que el boix té «certa capacitat de rebrotar» però si defoliació és constant durant diversos anys - sobretot a partir del tercer o el quart-, l'insecte acaba matant la planta. Es desconeix si el clima mediterrani o altres condicions propicien que la plaga s'estengui. «Només sabem que necessita boix i al Parc Natural n'hi ha molt», ha apuntat el tècnic dels Ports. De fet, «en tot el sotabosc» de la zona central del massís el boix és el matoll dominant i si l'eruga acaba fent una «afectació agressiva», «canviaria la fisonomia de les comunitats vegetals» de la zona.

Depredadors i paràsits

En jardinera existeixen tractaments però en els espais naturals «no hi ha solucions» efectives per atacar-la, «és molt difícil o pràcticament impossible». «És una espècie que fa diverses generacions a l'any. En un futur és previsible que les masses de boix s'acabin adaptant a l'eruga amb alguns paràsits - s'ha provat amb ous de vespes que parasiten-, però de moment les perspectives no són molt bones. Preocupen els danys que puguin causar a les boixedes del Parc Natural», ha advertit Mestre. A Àsia, d'on prové, la planta té un sistema parasitoide que ajuda al boix a resistir. «Aquí no té mecanismes naturals de control i estem a l'espera de veure què passa», ha afegit.

En aquest sentit, els Agents Rurals confien que els ocells insectívors o altres insectes es vegin «momentàniament» beneficiats per la presència de la plaga i ja han observat com, per exemple, una parella de cucut reial, una espècie difícil d'albirar a la zona, ha estat tot l'estiu alimentant-se diàriament a les boixedes del barranc de Sant Antoni (Roquetes). «Dins de la fauna autòctona també hi ha espècies que s'alimentaran de l'eruga del boix i segurament a poc a poc hi haurà un reequilibri però haurem de veure si serà suficient per controlar la plaga i quins efectes haurà tingut sobre els boixos. És una incògnita en aquests moments», ha assenyalat el cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia.

Observacions a tot el territori

Com a Europa, a les Terres de l'Ebre l'insecte hauria arribat en boixos per a jardí perquè «ha entrat per la part baixa de Parc Natural». Els Agents Rurals, que en controlen l'evolució dins i fora del parc, en van fer la primera observació el març del 2019, a la zona de les Cedrilles, a la Serra del Montsià, al terme municipal d'Amposta. Aquella primavera, també se'n van veure de forma puntual a Roquetes i Vinallop (Baix Ebre) i a la Galera (Montsià).

Aquest any, però, els Agents Rurals han registrat «una ràpida expansió» de l'insecte pels barrancs de la plana del Montsià i del Baix Ebre, que mantenen les condicions idònies d'humitat i frescor perquè hi creixi el boix. En concret, s'han trobat erugues als barrancs de Sant Antoni i de Lloret (Roquetes), a Vallcervera i el Toscar (Alfara de Carles); a les Valls (Paüls); al riu Sénia (la Sénia); a Valldebous (Mas de Barberans).

A la falda dels Ports, la pista de l'eruga es perd sobre la cota d'uns 600 metres. «No estem segurs si l'alçada els va malament o és que encara no han arribat més amunt», ha explicat Garcia. A més altura, l'afectació de l'eruga al boix es redueix però d'altra banda, s'han observat en llocs per sobre dels 1.000 metres de manera «puntual» i no es pot avançar si la «climatologia particular» de les zones més altes dels Ports pot frenar la colonització de la plaga.

En canvi, l'insecte no s'ha detectat ni a la Terra Alta ni a la Ribera d'Ebre. La metodologia per fer els controls, que s'han estès per tot el territori, ha consistit a fer transsectes per la xarxa viària més significativa de cada contrada «que transcorri per zones forestals amb presència de boix, per cobrir de forma homogènia la màxima superfície forestal accessible de cada comarca». Després s'han situat punts d'observació cada 2 quilòmetres als dos costats del vial i en cada punt s'han seleccionat 5 peus o mates de boix. També s'han fet observacions puntuals fora dels transsectes.

L'actual fase biològica

Amb l'arribada de la tardor, les erugues defoliadores que encara es troben són de les últimes generacions que es produiran enguany. Aquestes queden encapsulades fins que, cap a la primavera, amb l'increment de les temperatures, surten, defolien les fulles i es creen les papallones que faran més generacions d'eruga.

Quan surt la papallona es reprodueix, pon els ous damunt dels boixos i mor sense danyar la planta però té «una gran capacitat d'expansió». Poden fer salts de diversos quilòmetres empeses pel vent i provoquen una gran dispersió creant nuclis en «llocs nous amb facilitat».

En zones on l'insecte s'ha estès molt, la papallona fins i tot pot causar incomoditat i molèsties a les persones perquè, a les nits, atretes per la llum, poden aglutinar-se a centenars als domicilis i habitatges propers a les boixedes o en aquelles cases que en tenen al jardí. També generen grans quantitats de seda enganxosa.