La junta electoral central

Tot d’una sembla que aquest organisme administratiu ostenta un poder omnímode. Pel ciutadà del carrer, la mateixa existència de la JEC és quelcom llunyà i desconegut. I de dubtosa tria. Per ser una junta «electoral» no queda gaire maco que no els elegeixin els electors, que som tots nosaltres. Sembla que els han triat els jutges entre ells mateixos, pel peculiar mètode de la «insaculació» i una altra part pels partits polítics. Òbviament pels partits polítics que han guanyat les eleccions i que, naturalment mantindran les ganes de tornar-les a guanyar. Aquests no són més que cinc i, necessàriament i arbitrària, catedràtics de Dret, Ciències Polítiques o Sociologia. No d’Antropologia, d’Econòmiques, per lo dels diners o de Psiquiatria pel que us podeu imaginar. Com que no han de respondre davant de ningú, no sorprèn que la seva activitat sigui autònoma. O autista. Semblen preocupats per motius formals i no tant per qüestions de fons com facilitar l’accés a les eleccions a tothom. Enguany no s’han repartit les targetes censals. Almenys a mi no m’han arribat. Per prudència vaig anar a veure si les llistes electorals estaven publicades. A l’ajuntament no hi eren. Em van adreçar a unes dependències municipals a un altre lloc. Allí tampoc hi eren. Sembla que, per les convolutes disposicions de la llei de protecció de dades, ara només es pot accedir a saber si hom és o no a les llistes mitjançant una consulta que ha de fer un funcionari. O això em van dir. Els parents que viuen a l’estranger m’expliquen que el procés per aconseguir votar és un calvari de tres o quatre tràmits i la confiança que els correus arribin a temps.

Sembla que del que es tracta és que no voti tothom, no sigui que es tombin les truites. I això sempre que les truites no siguin grogues perquè la «flavofòbia» està arribant a extrems esperpèntics. O malaltissos, que les fòbies estan descrites als manuals de Psiquiatria.

La JEC es podria preocupar per la fiabilitat de l’empresa que porta la informàtica electoral. Em consta que són experts en elaborar direccions de tir per a míssils i que per això els contracta el ministeri de Defensa. Els experts en informàtica ja m’han explicat com es pot potinejar amb els resultats i ocultar tupinades. Com amb els vots estrangers a les eleccions del 21D.

La composició de les candidatures, ailàs!, roman fora del seu abast. Així hem vist que la proliferació, a les candidatures de dretes, de militarots, marqueses i toreros en el més pur estil «goyescas» decimonòniques, ens retrotreu al segle XIX.

Voteu. «Si el tiempo no lo impide» era per les corrides de toros. Ara poden ser altres tipus d’impediments. Però, si anem tots, igual podem canviar alguna cosa, la Junta Electoral Central inclosa.