Ai la IA!

Aquests dies de campanya tornem a sentir a parlar de cultura, i de vegades sents alguns candidats i candidates parlar-ne com si fos un sac on tot hi té cabuda. La cultura serveix per decorar discursos, però sempre és la gran oblidada a l’hora de repartir els diners d’un pressupost. 

La gent de la cultura, ja siguin artistes, gestors culturals o administradors públics, sembla que hàgim de justificar i recordar sempre la importància de la cultura, és esgotador. No obstant, amb els pressupostos que no es van voler aprovar, el govern d’ERC hagués aconseguit arribar al 2% cultural, dignificant així el sector, llàstima dels qui van votar-hi en contra.

Fa unes setmanes coneixíem per part de l’Ajuntament de Tarragona, el nou cartell de l’edició 2024 del Festival Sona Flamenc. Un festival que va néixer ja fa anys i que s’ha anat consolidant a casa nostra. Fins avui, la direcció artística ens ha permès gaudir d’espectacles i artistes que ens han apropat al flamenc com poden ser El niño de Elche, Chicuelo, Yoel Vargas i amb agents implicats com la Sala Trono que ens oferia en l’edició 2023 l’espectacle La casa sin Bernarda de Lorca, gaudíem de classes obertes de ball flamenc als Centres Cívics de la ciutat o vivíem la difusió de la cultura flamenca a la Biblioteca Pública.

Dit això, també cal destacar-ne els cartells, perquè diuen que la primera impressió és la que val, i per això, quan un cartell és potent i atractiu, quan ens transmet alguna cosa, ens hi parem, el mirem i ens emportem informació. Cartells tan bonics com el de l’artista fotògrafa Alba Rodríguez l’any 2021, on un peix vermell dansava en un fons negre i ens permetia jugar recordant l’elegància de la dansa flamenca amb les seves robes en moviment o el ventall tan característic que formava un teló, de l’artista Marc Volpini en l’edició 2023, per posar alguns exemples. 

En aquests casos, era un artista de la ciutat en fer un procés creatiu inspirat en el festival, en el flamenc i en tot allò que relacionava amb aquest univers per plasmar-ho en una imatge atractiva, elegant, moderna, a l’alçada del festival que es programava des de l’ajuntament.

Aquest 2024, veiem com malauradament, el cartell del festival està fet per persones que no es dediquen a la creació artística, i el que és pitjor, se n’enorgulleixen d’haver-lo fet amb IA. 

La intel·ligència artificial, si s’utilitza com una eina més en el procés de creació, com tot, pot ser interessant. Si es fa servir per jugar i sense els coneixements bàsics, dona per resultat el nyap de cartell que més que enorgulleix ens avergonyeix -com també el fet que s’hagi destinat un pressupost de prop de 2.000 euros per aquest producte tan artificial-.

I així és com es degrada la feina dels artistes. Molt ens omplim la boca de cultura, del retorn econòmic i social a la ciutat, de la cultura com a transformació social i com a eina de treball per la salut, però jo em pregunto si ja els cuidem prou a aquells i aquelles que la generen. Quan parlem d’indústria cultural, dignifiquem a totes aquelles persones que la fan possible, respectant la seva feina i pagant dignament? 

Aquests dies i arran de saber que el cartell creat amb IA, que ja de pas sigui dit, cosifica la dona i el romà porta un casc més propi d’un espartà – sent nosaltres abanderats de la cultura romana, fa mal- , sense parlar de l’estètica que fa que tot plegat ridiculitzi la seriositat del festival, ja en sabem prou de valorar el talent que tenim? 

Jo dic que encara no en som prou de conscients de l’economia dels béns culturals i de la indústria artística en general. Si nosaltres no arrisquem i cuidem aquesta indústria, que a Tarragona talent no ens en manca, i la posem a disposició del públic per iniciar una conscienciació del valor de la cultura, no esperem que ho facin els altres.