L'ascensor educatiu: l'etapa dels 0-3 anys

El primer cicle de l’educació infantil, el que anomenem escoles bressol o llars d’infants, que acull els nens i nenes de 0-3 anys, és una etapa fonamental de la vida de l’infant. Fins fa poc només es parlava de la conciliació familiar i laboral però fa un temps que l’etapa de 0-3 ha agafat una dimensió nova, reenfocada a l’infant, i s’han aportat unes informacions que han de fer canviar la perspectiva i la necessitat d’aquesta etapa.

El professor i investigador de genètica David Bueno ens diu que l’etapa de desenvolupament neuronal dels 0-3 anys és fonamental i, a més a més, remarca que després dels tres anys alguns desenvolupaments neuronals es tanquen, les seves connexions ja queden fixades i no es poden tornar a refer. Les que han desenvolupat en aquest període seran les que tindran la resta de la seva vida.

D’altra banda, segons diferents estudis i autors (del Síndic de Greuges, de la Fundació J.Bofill, de la UE), els infants que comencen la seva escolarització més aviat, especialment abans dels tres anys, obtenen millors resultats, tant a primària com a secundària.

I, certament, tampoc podem oblidar que l’escola bressol té una funció eminentment educativa, però també té un vessant social important: afavoreix la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i contribueix a la conciliació laboral i familiar, facilitant la incorporació de la dona al món laboral i afavorint l’ocupabilitat tant del pare com de la mare. Després de la família, l’escola és un dels primers espais de socialització dels infants. S’hi van incorporant progressivament els models i valors culturals i s’hi van adquirint les habilitats socials bàsiques per desenvolupar-se com a membre de la societat, sent un servei de proximitat, de barri on per a moltes famílies nouvingudes. És un dels primers motors d’inclusió a la vida social i comunitària i un factor facilitador de les relacions entre famílies, element clau per afavorir la cohesió social.

Amb tots els arguments donats veiem que l’escola bressol de 0-3 és fonamental per al desenvolupament de les persones a nivell educatiu i social i, per tant, ha de ser un tret fonamental dels qui busquen una política igualadora i de conciliació familiar.

Avui en dia a Catalunya la cobertura actual de l’escola bressol no arriba al 50% i la majoria d’alumnes són de famílies amb pares i mares que tenen estudis, que treballen tots dos i que, per tant, també tindran un seguiment en l’escolarització i un ambient educatiu millor i més enriquit durant tot a la seva vida. Si ens fixem els municipis amb menor nivell educatiu i més atur és on hi ha més dèficit d’escola bressol. A més, és una etapa que no està molt regularitzada i que sobreviu sobretot gràcies a l’aportació dels governs locals i les subvencions. I no hem d’oblidar que durant la crisi, al no ser un ensenyament obligatori, ha estat el sector educatiu que més ha sofert les retallades.

A Tarragona, fa temps que l’escolarització de 0-3 anys és una prioritat però encara ens queda un llarg camí de millora, tant de la regularització del servei com de l’oferta. Ara que Tarragona és Ciutat Amiga de la Infància, UNICEF ens recorda molt clarament que infant és qualsevol nen o nena de 0-18 anys i la convenció de drets dels infants de 1989 al seu article 28 ens diu que «els estats membres reconeixen el dret de l’infant a l’educació basant-se en la igualtat d’oportunitats».

Per tot plegat, no podem arribar a cap altra conclusió que la de reprendre com a objectiu de primer ordre i urgent la promoció i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques envers l’etapa educativa de 0-3 anys. Si no ho fem així haurem aturat un ascensor educatiu important per a tots els nens i nenes, però sobretot amb molta més incidència per aquells nens i nenes de les classes més desafavorides.