Tu també et pots equivocar

En els darrers anys la paraula «frau» o «robar» s’ha posat massa de moda en el món de la política. No cal fer un resum dels partits que s’han vist esquitxats en trames judicials per militants o òrgans directius que s’han apropiat de diners que no els pertocaven. Arran d’aquests fets, hem agafat el costum d’utilitzar aquestes paraules sense ser conscients de la magnitud que comporten i el mal que poden arribar a fer.

La regidora de Turisme, primera tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Cambrils i portaveu del PDECat al Consell Comarcal del Baix Camp, Mercè Dalmau, ha estat acusada en aquests darrers dies de frau, robatori i un llarg etcètera d’adjectius i adverbis que s’allunyen de la realitat i de la situació en què s’ha vist involucrada.

Anem als fets. Com a tots els consellers que formen part del Consell Comarcal, a la Mercè li paguen un sou, tots els consellers tenen dos sous, el del Consell i el de l’administració on pertanyen, que quedi clar, en el seu cas i degut a la dedicació exclusiva que disposa a l’Ajuntament de Cambrils, l’import havia de ser menor que el que va rebre.

Per entrar a formar part del Consell se li va requerir una sèrie de documentació relativa a la seva situació personal, i va confiar plenament en els tècnics d’aquest ens per al seu control. La realitat és que durant el darrer any ha cobrat quelcom que no li pertocava, però en cap cas, ha estat intencionadament, ella no en tenia constància i ningú ho va detectar fins fa poc temps.

A través d’una pregunta al plenari de l’organisme, se’n van adonar que la xifra que rebia no era correcte. Just al dia següent i lluny d’amagar-se’n, la consellera va aclarir l’error presentant una instància on sol·licitava el canvi de retribució a règim d’assistències. Una retribució per règim d’assistències, que molts mesos supera en import al que avui es jutja per haver rebut incorrectament. Un cop va tenir tota la informació apamada, mitjançant una roda de premsa va donar totes les explicacions del que havia passat. A més, va ser molt contundent quan va afirmar que retornaria tots el diners que no li pertocaven amb els interessos corresponents.

No entenem que després de donar totes les explicacions pertinents, no amagar-se, i assumir l’error per totes les parts implicades, hi hagi gent que aprofiti la situació per fer sang i a més, demani la seva dimissió. El nivell polític i personal d’alguns dels seus rivals polítics ha arribat a un nivell tan baix i decebedor, que de seguida han pujat a aquest carro els partits de l’oposició del consistori cambrilenc, quan la irregularitat s’ha comès en un altre organisme.

D’una banda, tenim les «hordes» del Partit Popular de Cambrils, un partit que es podria considerar el creador de la corrupció. Els integrants locals han demostrat tenir molt poca memòria ja que fa poc temps formaven govern amb la Mercè i la coneixen, saben de la seva honradesa, tarannà i que intencionalitat de fer alguna cosa mal feta o irregular no existeix al seu mapa mental. Tothom sap que la Mercè va haver d’aguantar moltes tensions internes, intercedint molts cops de manera personal per defensar la coalició. Però la nostra líder és una dóna de paraula fins al final, i si té un pacte el manté, tot i les possibles conseqüències.

El partit de Ciudadanos, amb un ADN anti-Catalunya i anti-catalans, nascut només per crear conflicte i sinó inventar-lo. Poder en casos judicials farien més feina mirant dins a casa seva, sobre tot als integrants del partit de Cambrils. L’NMC, ambiciós per governar costi el que costi sense escrúpols, partit que parla en clau municipal i de proximitat ha deixat veure els seus veritables anhels polítics: passar per damunt de tot al preu que sigui, incloent les persones. Finalment, l’Assemblea de Cambrils és el que tot ho veu al revés, sigui positiu o negatiu, muntant a cada plenari una representació de circ digne de les «mama-chicho», i molts cops amb el suport de gent a l’ombra. Ens provoquen tristesa i decepció aquests pseudo-polítics que s’oculten darrere un àlies que a vegades és un gat, a vegades un gos, que s’entreté publicant a les xarxes socials acudits i dibuixos satírics. Digne de persones possiblement amb traumes no superats, que necessiten tirar la pedra i amagar la ma per poder ser acceptats per la societat i ser protagonistes. Per acabar-ho d’adobar surt a la palestra el Sr. Benaiges, ex-alcalde, que ha acabat «desquiciat» darrera un facebook donant lliçons, quan el que hauria de fer, si tingués una mica de dignitat, és deixar l’orgull i demanar perdó pels seus deliris de grandesa a cadascun dels cambrilencs que trobés pel carrer, per haver portat aquesta ciutat a la pitjor època de foscor que es recorda. Un ex-alcalde que mai ha paït que fos la Sra. Dalmau qui lliurés Cambrils de la seva mala gestió i dels seus còmplices. Ho ha d’acceptar Sr Benaiges, la Mercè el va guanyar. En primer lloc perquè és més millor polític, ha demostrat ser millor gestora, però per damunt de tot perquè és millor persona.

S’hauria de ser més prudent, ja que parlen els que menys ho haurien de fer. Sovint no som conscients del mal que poden fer les xarxes socials, i escrivim sense pensar com pot afectar un missatge a una persona. No només insulten, sinó que parlen sense saber què ha passat i el més important, perquè ha passat i qui són els responsables.

Acceptem la critica per la seva tasca com a alcaldessa, altres pel paper com a regidora, quan ets valent i es prenen decisions corres aquest risc, però el que no es pot negar és que Dalmau sempre ha donat la cara en moments molt complicats, sobre tot, quan estava al capdavant del consistori. En el seu mandat, podria haver mirat cap a un altre costat quan la situació econòmica era insostenible, però va prendre decisions valentes que no només han sanejat les arques municipals, sinó que garanteixen que Cambrils pugui mirar el futur amb optimisme.

No només ho diem nosaltres, també ho recorden els partits que van treballar durant el seu mandat i els que ho fan en l’actualitat.

Des del PDECat de Cambrils defensem la trajectòria política de la Mercè Dalmau i l’encoratgem a continuar en la mateixa línia, on la transparència i la seva integritat sempre ha estat un dels eixos principals. Un error burocràtic que ja s’està resolent no pot ser ni serà un motiu de dimissió, sinó de voler fer les coses com toquen. S’ha produït un error. És cert. I tu, no t’equivoques?