Carta oberta a la regidora d'igualtat Núria Gavarró (ERC)

Benvolguda Núria,

Avui 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, ens hem despertat amb ganes de reivindicació, amb ganes de denúncia de la desigualtat de drets que pateixen les dones, contra la violència masclista, les diferències salarials, pel dret a l’avortament o per fer visible el treball de cures. Avui més, però és cada dia que ens posem com a exigència la lluita contra tanta injustícia que es fa insuportable per les dones, treballant internament contra les nostres pròpies pràctiques que cal que canviem, contra les nostres pròpies incoherències que també tenim, però també externament per una societat més justa i més lliure, més feminista. Som feministes perquè no entenem la lluita contra aquest sistema econòmic capitalista tan injust sense canviar les nostres relacions humanes, basades en la submissió –en el més visible i en el més invisible- de les dones en els homes.

Però el disgust al veure l’anunci sobre l’Aerobic Day, justament en motiu del 8 de març, ha estat majúscul. Signat explícitament per l’ajuntament i el SIAD! No, no val dir que és del Patronat Municipal d’Esports, com si fos un organisme extern. És l’ajuntament, sou vosaltres, l’equip de govern, ets tu, la regidora d’igualtat, qui, en el dia internacional de la dona treballadora, exhibeix una noia guapa, musculada, amb poca roba, per promocionar tot d’activitats físiques a l’entorn d’un gimnàs. Nosaltres hauríem fet denúncia pública de tants exemples de discriminació, hauríem organitzat actes per visualitzar tota aquesta problemàtica... són aquestes activitats que anuncia el cartell per denunciar i conscienciar la població sobre la discriminació de la dona? És aquest cartell el millor per trencar tots els estereotips que ataquen les dones, justament el 8 de març? Vols dir que no era el dia per denunciar, si volíeu centrar-ho en el camp de les activitats físiques, tot el conjunt d’actituds masclistes que es produeixen en un gimnàs, en una pista poliesportiva? Podríem tenir molts relats de dones que s’han sentit assetjades en aquests espais per les mirades i actituds d’homes. Podríem denunciar com la pràctica esportiva masculina està exaltada i la pràctica femenina està silenciada. Podríem insistir en l’ús que es fa del cos de les dones en el món cada vegada més comercial de l’esport. Però heu triat aquesta activitat i aquest cartell. La societat és prou madura per exposar-li la realitat del que passa, perquè elles ho pateixen cada dia, ho viuen en les seves pròpies pells. Quina vergonya, regidora!

Avui i cada dia denunciarem com les actituds masclistes fan la vida impossible a tantes dones, davant la impunitat de molts i la col·laboració de molts, com aquest cas, la regidoria d’igualtat, que hauríeu de començar a pensar de posar-li de la desigualtat.

Amb vergonya i pena.