El lloc d'una dona es troba a la revolució

«El feminisme és la idea radical que sosté que les dones som persones». Aquesta màxima de la professora, filòsofa i activista Angela Davis, condensa la crua i vergonyant discriminació que hem patit les dones de tot el món, des del neolític fins avui dia. Si som persones igual que els homes, hem de rebre el mateix tracte i hem de tenir el mateix valor, ras i curt. Però la realitat ens allunya de la lògica aclaparadora i ens endinsa en un món obscur ple de prejudicis i de por.

No hi ha argument teòric, científic o esotèric que pugui sostenir una injustícia que afecta al 52% de la població del món, sense importar la raça, la classe social, la formació acadèmica, l’orientació sexual, la creença religiosa o la política.

De la mateixa manera que el capitalisme desenfrenat que ens ha avocat a una crisi econòmica, que ha canviat la fisonomia social dels nostres països, no tenia una cara visible i recognoscible; el patriarcat sembla una mà fosca i borrosa que misteriosament provoca la bretxa salarial, el sostre de vidre, la infrarrepresentació de les dones a quasi tots els àmbits de la vida, la menysvaloració dels assoliments esportius, científics, artístics, polítics, empresarials, periodístics... Tot i que últimament estem assistint a una proliferació d’homes que llueixen el masclisme amb orgull i l’exerceixen des dels seus llocs de poder. És greu que ho pensin, però ho és més que es sentin prou còmodes com per fer-ne gala des la presidència d’un país o un escó del Parlament Europeu.

Tot i així les dones (i molts homes al nostre costat) continuarem alçant la veu i continuarem lluitant. A força d’ésser discriminades s’ha gravat a foc al nostre ADN l’esperit revolucionari. Sóm conscients del lloc que ens correspon al món i a la societat. Des les Femmes Républicaines Révolutionaires fins les FEMEN o les noies skater a Iran, passant pel sufragisme i la revolució sexual dels 60, tota aquesta lluita ha obtingut i continuarà obtenint els seus fruits.

Ja hem après que no podem afluixar, és una tasca constant i diària, des de tots els àmbits, des de tots els racons del planeta, recuperant la memòria de les que ens han precedit, reconeixent els èxits de les que s’intenta invisibilitzar, reivindicant coses tan bàsiques com que mereixem cobrar el mateix que un home per la mateixa feina, o que mereixem ser avaluades sota els mateixos criteris.

A base d’anys de lluita ho portem a l’ADN, de sèrie, com el treball en xarxa, l’empatia, la constància i tantes altres característiques que s’atribueixen la des dones: Som revolucionàries. Recordant a la rapera, politòloga, poetissa i feminista Gata Cattana «yo os invoco hijas de Eva buscando una luz... Sin más que decir, que apuntar a la causa un tributo a mis musas que luchan...».