Als quatre vents
Els drets humans
Arquebisbe de Tarragona
Eleanor Roosevelt va ser la presidenta de la comissió de les Nacions Unides que va redactar, l’any 1948, la Declaració Universal de Drets Humans. En aquells dies era la vídua del president Franklin D. Roosevelt i havia estat nomenada per Harry Truman delegada dels Estats Units a l’ONU.
Quan va presentar la famosa Declaració, el 10 de desembre d’aquell any, ho va fer amb aquestes paraules: «Ens trobem avui al llindar d’un gran esdeveniment tant en la vida de les Nacions Unides com en la vida de la humanitat. Aquesta declaració bé pot convertir-se en la Carta Magna internacional per a tots els homes en tot lloc».
L’Església va veure en aquest text una ocasió extraordinària que s’oferia en el nostre temps per al reconeixement de la dignitat humana, i va celebrar la seva adopció per molts països. Joan Pau II va arribar a definir-lo com «una pedra miliar en el camí del progrés moral de la humanitat». La doctrina social de l’Església considera el valor inefable de cada vida humana, qualsevol que en sigui la raça, la condició física, la situació social i la creença espiritual, o encara que no en tingui cap.
Des de 1948 han passat gairebé setanta anys i continua sent enorme la diferència de tracte entre unes persones i altres, o entre les nacions. Els drets humans continuen sent negats, almenys en la pràctica, en nombroses societats que potser els reconeixen de manera teòrica, cosa que fa necessari recordar quins són aquests drets que incumbeixen a tots.
El Compendi de la doctrina social recull a aquest efecte una llista que, partint del magisteri dels papes Joan XXIII i Pau VI, va resumir així Joan Pau II en l’encíclica Centesimus annus: «El dret a la vida, del qual forma part integrant el dret del fill a créixer sota el cor de la mare després d’haver estat concebut; el dret a viure en una família unida i en un clima moral favorable; el dret a madurar la pròpia intel·ligència i la pròpia llibertat […]; el dret a participar en el treball per a valorar els béns de la terra i recavar-ne el suport propi i dels éssers estimats; el dret a fundar lliurement una família […]; el dret a la llibertat religiosa, entesa com a dret a viure en la veritat de la pròpia fe».
Els cristians, ciutadans del món, hem de lluitar pel respecte d’aquests drets no sols quan ens afecten a nosaltres sinó a qualsevol persona. És un deure d’humanitat i solidaritat en el qual hem de ser exemplars.