Rebaixeu ja el preu dels estudis universitaris

La setmana passada milers de joves vàrem tornar a sortir al carrer en defensa de l’ensenyament públic i del dret universal a l’educació per a tothom garantit pels poders públics. Sembla trist, i ho és, que en ple segle XXI hàgim de lluitar per quelcom tan elemental que semblava que formava part ja dels drets més essencials reconeguts a la nostra societat però constatem, per desgràcia, com la combinació letal de crisi econòmica i de retallades de la dreta (PP i l’antiga Convergència) ens ha fet retrocedir com els crancs i a passos agegantats. Des de la JSC de Tarragona donem el nostre més total i absolut suport a aquestes justes reivindicacions dels joves i de la comunitat educativa però volem fer un pas més i denunciar la hipocresia d’alguns que parlen tot el dia de país però que incompleixen reiteradament les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya.

És el cas de l’esmena del PSC (presentada a instàncies de la JSC) aprovada pel Parlament en la tramitació dels pressupostos per enguany que insta al Govern a atendre el requeriment unànime de tota la comunitat educativa per rebaixar de manera immediata un 30% els preus universitaris. Parlem d’una mesura que es pugui dilatar ad eternum en el seu obligat compliment? En absolut.

En absolut perquè la veritat és que les decisions preses en matèria universitària primer pel Govern de CiU i després pel de Junts pels Sí (l’antiga Convergència i ERC) amb la complicitat de la CUP han esdevingut una autèntica pandèmia pels estudiants, especialment pels fills de les classes populars. Segons les mateixes associacions d’estudiants tarragonines els preus de les taxes i matrícules universitàries s’ha incrementat més d’un 70% mentre que la pujada desorbitada dels preus de màsters i estudis de postgrau ha arribat al 200% en relació amb el cost anterior a les retallades. Les dades objectives, doncs, parlen amb una claríssima eloqüència però no reflecteixen l’angoixa humana del jove que, a l’atur o amb salaris baixíssims i irregulars, es veu obligat a deixar els estudis universitaris per no poder pagar-los, hipotecant així el seu futur i quedant exclòs dels estudis superiors per no disposar d’ingressos econòmics. Si això no és classisme que algú m’expliqui què és... És senzillament incomprensible que en uns anys en què l’atur juvenil ha superat amb escreix el 50%, al mateix temps, s’hagin disparat els preus dels estudis universitaris i de formació professional, s’hagin suprimit beques i s’hagi retallat a dojo, per exemple, en beques Erasmus que tan eficaces van demostrar ser per obrir-nos al món i créixer en qualificació i experiència vital. Quina sortida ens deixen als joves els senyors del PP i de l’antiga Convergència i els seus socis parlamentaris? Condemnar-nos a l’exclusió, a la falta de perspectives de futur o directament a emigrar (com va assenyalar aquella ínclita dirigent del PP que va atribuir la sortida massiva de joves del nostre país «al caràcter indòmit de la joventut»).

Cal canviar de dinàmica radicalment i tornar al camí traçat pels Governs socialistes i progressistes del que mai ens hauríem d’haver apartat. Cal procedir amb urgència a aquesta rebaixa progressiva dels preus dels estudis universitaris i de formació professional, tornar a invertir en beques (quin futur li espera al país, si no, amb taxes de joves sense estudis bàsics superiors al 30%), augmentar el finançament de les universitats públiques i garantir l’accés dels joves als estudis superiors al marge del nivell d’ingressos dels comptes corrents de les seves famílies. Volem una societat on es respecti la igualtat d’oportunitats i on les administracions públiques garanteixin i vetllin per una educació pública i de qualitat per a tothom.

Com a joves socialistes seguirem lluitant per aconseguir una societat més justa i equitativa, on s’aprofiti el màxim talent dels joves en funció del seu esforç i no del nivell de rendes dels seus pares. Estic convençut que aquestes justes reivindicacions compten amb un suport molt ampli tant de la comunitat educativa com del conjunt de la societat i que anirem plegats en aquesta lluita, tant al carrer com a les institucions, legítima i necessària. Si mantenim ferm el timó en aquesta direcció, redreçarem el rumb que ens ha volgut imposar la dreta i aconseguirem una universitat i uns cicles de formació professional públics, de qualitat, i amb l’accés garantit als fills de les classes populars i treballadores.