Tribuna
¿Con qué imagen recordaremos la revolución catalana?
Membre de l’ANC de Tarragona
A grans trets, podem diferenciar dos tipus d’imatges protagonistes en qualsevol revolució. Per una banda, tenim les imatges que permeten que aquesta es dugui a terme. En aquest grup, hi inclouríem tots aquells cartells, passamans, i material publicitari en general, que promouen que la revolució s’esdevingui.
Per altra banda, tenim un conjunt d’imatges que deixen testimoni dels fets que s’han produït i contribueixen a generar un relat sobre la manera com s’han desenvolupat.
Aquest article, se centra en fer un recull d’imatges d’aquest segon grup, i la primera parada que fem, la dediquem a la revolució francesa de 1789. La gran majoria de la gent si hagués d’associar una sola estampa amb els fets ocorreguts durant aquella revolució, possiblement escollirien l’obra La llibertat guiant el poble d’Eugène Delacroix, tot i desconèixer que aquell quadre, pintat el 1830, pretén deixar constància de la revolució duta a terme el mes de juny d’aquell mateix any, que va acabar amb la instauració de la segona república francesa.
Durant el segle XIX, un enginy canviaria la manera d’explicar les revolucions. L’aparició de la càmera fotogràfica va dotar d’una aparent objectivitat, les imatges mitjançant les quals s’explicaven els relats revolucionaris.
La fotografia va possibilitar la construcció del relat de la revolució comunista russa, a través d’obres com la foto, obra de Lev Yakovlevich Leonidovm, en la qual Lenin està oferint un discurs a les tropes l’any 1920, i també serviria per explicar-nos el procés d’independència de l’Índia, a través de fotos com les d’Henri Cartier-Bresson de l’any 1948.
A partir de la introducció dels aparells de televisió a les llars occidentals, s’obriren noves possibilitats de generació de relats postrevolucionaris. Un exemple clar d’aquests usos televisius, el trobem en les imatges de la caiguda del mur de Berlín de l’any 1989, en la qual el relat de la revolució, es construïa per primera vegada en directe. El mateix podem dir de les anomenades primaveres àrabs dels anys 2010 i 2011, en les quals el paper que a Berlín havia jugat la televisió, el va passar a tenir internet; el meta mitjà de comunicació de masses.
Fet aquest breu, i molt subjectiu, recull d’imatges lligades a revolucions, no puc deixar de preguntar-me, quina serà la imatge o les imatges, amb les que s’explicarà la revolució catalana.
Fins ara, fruit de la nostra falta de fortuna i/o del nostre desencert, pocs records de revolucions reeixides són els que consten en el nostre imaginari col·lectiu, però sembla que això pot canviar d’un moment a l’altre.
Una de les característiques comunes de totes les imatges que fins ara he comentat, tant si són pintures, com fotografies, com documents audiovisuals, és que estan protagonitzades per una gernació, i a Catalunya, si d’alguna cosa ens n’hem fet experts durant els darrers anys, és de congregar gernacions. D’entre totes les imatges de gentades enregistrades durant els darrers cinc anys arreu del País, però, la imatge amb la qual de moment em quedo, és la d’aquell pavelló de terra blau, ple de gom a gom durant les votacions del 9-N. No crec que es pugui resumir millor la revolució catalana. Volem votar i escollir el nostre futur lliurement. Ara, només fa falta que al referèndum del mes de setembre, tothom hi vagi vestit de gal·la i s’estigui quiet per no sortir borrós a la foto.