Volem el carril bici a Tarragona

Estudiants i gent jove han protagonitzat una bicicletada reivindicativa entre l’Institut Vidal i Barraquer i l’antiga universitat laboral per reclamar un carril bici entre aquests dos punts de la ciutat. Aquest fet ha estat un símptoma més que l’ús urbà de la bicicleta compta amb una base social que el reclama, que moltes persones el consideren necessari perquè Tarragona tingui un desenvolupament equilibrat, també en matèria de circulació.

De fet, el Pla de Mobilitat Urbana de Tarragona, que l’Ajuntament aplica actualment, compta amb un capítol dedicat a l’ús de la bicicleta, en el qual es preveu la promoció de carrils bici amb prioritat en la interconnexió entre el centre i la zona de Ponent, els accessos a l’estació de ferrocarril, i fins i tot la comunicació amb els “nuclis de perifèries urbanes i de localització d’activitats productives”, segons el document.

Tot un catàleg de bones intencions que, malauradament, encara està sobre el paper i només sobre el paper. És cert que hem superat el temps en que es deia que, com que Tarragona era molt costeruda, la bicicleta no hi serviria de gran cosa. Ara s’observa l’àrea urbana en tota la seva extensió, es reconeix que el trams amb grans desnivells no són realment tants i es fina com a objectiu la implementació d’un mitjà de transport del que moltes altres ciutats ja disposen, i que ha demostrat abastament la seva utilitat.

És difícil imaginar una ciutat universitària sense bicicletes. És difícil imaginar alternatives a la massificació del cotxe privat sense bicicletes. És difícil ignorar-les quan parlem de la necessitat de pacificar el trànsit, i de relligar el centre amb els barris.

La reivindicació dels estudiants ha estat, doncs, prou entenimentada. El més curiós és que fins i tot l’Ajuntament, mitjançant el Pla de Mobilitat, comparteix aquest punt de vista. Costa d’entendre, doncs, per què no es du a terme tot un seguit de mesures que compta amb un consens tan gran.

Volem el carril bici a Tarragona.