No als acomiadaments a Bic Graphic!

Ara fa uns dies la direcció de l’empresa Bic Graphic ha anunciat la presentació d’un expedient de regulació d’ocupació que afecta a 136 treballadors, el que representa prop del 40% del total de la plantilla de la planta que aquesta empresa té instal·lada al polígon Entrevies de Tarragona.

Es tracta d’una molt mala notícia que, lògicament, ha augmentat el neguit i la preocupació entre el col·lectiu de treballadors que va néixer en el moment en què la direcció d’aquesta empresa dedicada a la elaboració de productes promocionals va anunciar un canvi d’estratègia que passava per una auditoria per determinar el futur i la viabilitat de la seva planta tarragonina.

Els socialistes creiem que ha d’haver-hi alternatives viables als acomiadaments i farem tot el que estigui a les nostres mans per ajudar a què així sigui. I no des d’ara, ja fa temps que estem treballant en aquesta direcció. El passat mes d’abril el nostre grup parlamentari ja es va reunir (juntament amb l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i el diputat provincial, Salvador Ferré) amb representants del comitè d’empresa. Fruït d’aquesta reunió vàrem portar el tema al Parlament de Catalunya on vàrem presentar una proposta de resolució demanant a la Generalitat que fes una tasca de mediació entre l’empresa i els treballadors i defensant la continuïtat de la planta i el manteniment dels llocs de treball. Una proposta que va ser aprovada per unanimitat.

Així mateix, al juliol de l’any passat vàrem aconseguir que el nostre eurodiputat, Javi López, després de reunir-se amb els representants dels treballadors, portés la reivindicació del manteniment dels llocs de treball de Bic Graphic al Parlament Europeu.

Per què hem fet tot això? Perquè som conscients que parlem de la vida d’un col·lectiu de 400 treballadors, per tant de 400 famílies (moltes amb fills petits, moltes amb els dos membres del nucli familiar treballant a Bic Graphic) que viuen amb angoixa el futur de la continuïtat o no del seu lloc de treball. Crec que amb temes com aquest hem d’anar tots a una i fer tot el que estigui a les nostres mans per donar suport als treballadors i garantir la continuïtat de la planta.

En aquest sentit és important portar el tema a les institucions, tant al Parlament de Catalunya, com al Congrés dels Diputats com al Parlament Europeu. Quants més esforços hi esmercem més possibilitats hi haurà que portem aquesta qüestió cap al bon port que tots volem.

Malgrat que la situació és difícil no podem oblidar que també ho era en el cas de Covestro (que havia anunciat el tancament de la seva planta de Vila-seca) i, finalment, es va assolir un acord que ha permès mantenir l’activitat industrial de la planta i la continuïtat dels llocs de treball. Si va ser possible en aquest cas entenem que també ha de ser possible en el cas de Bic Graphic si la direcció de l’empresa mostra predisposició al diàleg i a arribar a un acord que satisfaci a totes les parts. En tot cas els socialistes reiterem el nostre ple suport a les justes reivindicacions dels treballadors i no renunciem a impulsar noves iniciatives a les institucions en aquesta direcció.

Finalment, i sense que ningú hagi d’abdicar de les seves condicions o fugir de cap debat teòric, creiem que la situació que estan patint els treballadors de Bic a Tarragona ens recorda a tots l’obligació que tenim de prioritzat la generació de nous llocs de treball en la nostra acció política aquells que la tenim. També el Govern de l’Estat. També el Govern de la Generalitat.

En aquest sentit no entenem perquè el Govern català no impulsa el pacte per a la reindustralització de les comarques tarragonines que va signar ja fa tres anys amb el PSC. Un pla que incloïa una vintena de mesures de foment de la política industrial a casa nostra que el Govern tenia aparcades i oblidades. Mesures com ara, precisament, continguts de suport a les empreses amb risc de tancament, ajudes de foment al finançament de projectes generadors d’ocupació, potenciar els centres tecnològics a les nostres comarques, incrementar la presència internacionals del nostre teixit productiu, i impulsar un pla de retorn de joves talents tarragonins que han hagut de marxar del país per culpa de la crisi econòmica.

Mesures totes elles perfectament realitzables si hi ha la voluntat de dur-les a terme. Doncs bé, tres anys després aquest acord necessari per a les comarques tarragonines continua dormint el somni dels justos al calaix d’algun despatx de Barcelona. Hem demanat reiteradament al Govern de Junts pel Sí que impulsi d’una vegada aquest paquet de mesures necessàries per a generar nous llocs de treball a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Seguim esperant pensant, sobretot, en els 60.000 aturats que tenim a les nostres comarques. Seguim a l’espera d’una resposta...