Lluites compartides

Un dels programes d’Òmnium Cultural que ha marcat i marcarà tot l’any 2017, a part de la campanya de suport al referèndum que ja fa massa temps que dura i que voldríem que acabés perquè voldria dir que els catalans ens hem pogut manifestar en un referèndum, tot i els atacs lapidàries i constants del govern de Madrid per neutralitzar la nostra voluntat d’una manera repressiva, és el que han anomenat “Lluites compartides”, un programa que vol recordar totes les lluites que han contribuït a forjar el nostre país. Lluites veïnals i obreres, lluites en favor de la llengua catalana i del medi ambient, lluites per la igualtat d’homes i dones...., lluites, en definitiva, que han contribuït a la cohesió del nostre país, ja que han servit per unir persones de diverses procedències en una causa compartida.

Òmnium Alt Camp, amb la clara voluntat de reconèixer l’esforç de molts vallencs i comarcans per aconseguir uns objectius en benefici de tots, també ha volgut implicar-se en aquest projecte amb una lluita especialment necessària en les coordenades actuals, una lluita centrada en la inclusió de les persones amb discapacitat, primer en l’àmbit educatiu, però també en l’àmbit del lleure, laboral i social.

L’esforç i la perseverança d’uns pares que volien un futur digne per als seus fills van ser el motor d’arrencada per tenir a Valls una escola inclusiva, l’Eladi Homs, una tasca que continuaria amb la feina dels instituts d’educació secundària i la Fundació Ginac, que treballen per normalitzar les relacions socials i laborals de les persones amb discapacitat a l’Alt Camp i garantir-los una participació més activa en l’àmbit comarcal amb el suport d’altres agents socials.

Lluites com la necessitat d’instal·lar semàfors a Valls o les manifestacions en contra del pla de residus al Pla de Santa Maria van ser algunes de les propostes que es van conquerir en el seu moment i que van demostrar, una vegada més, que el teixit associatiu dels pobles de la comarca com les associacions veïnals, les colles castelleres, els clubs esportius, les colles sardanistes o les corals, per posar-ne només uns exemples, són part d’un engranatge cultural i social que uneix estretament gent de tot arreu, gent que, empesa per un comportament induït, intervé d’una manera decidida, propera i eficaç en la millora de la col·lectivitat. Crec que ningú no posarà en dubte que són col·lectius integradors, actors principals de la voluntat d’un poble que vol millorar l’entorn en què viu i que ens encoratgen a l’optimisme i a no defallir.