Votacions amb resultats vitals

Amb la votació a Turquia només fa unes setmanes i, després dels resultats a USA o, fins i tot, la referència a la consulta del BREXIT, s’estan produint una sèrie de resultats electorals que per la seva transcendència marcaran, de manera directa, el futur de «l’antiga Europa» i la seva adequació real a un nou panorama internacional, insospitat només fa uns mesos. Sense oblidar que els resultats a França i Alemanya dels dies vinents i mesos, també constituiran un entramat de difícil comprensió, segons quines siguin les decisions d’una ciutadania, farta de promeses incomplides i necessitada de buscar credibilitats, encara que això suposi modificacions als equilibris avui vigents i en plena mutació. Segurament la meva reflexió pot quedar-nos lluny respecte a les conseqüències que tot això comporta en si mateix, però no podem oblidar que la internacionalització de decisions particulars ens afecten a tots, i les referències al·ludides suposen canvis en els «equilibris globals», dels que hem gaudit més de 50 anys.

Els embats en matèria financera dels que segurament no hem sortit, malgrat que ens venguin el contrari, són potser el primer anunci respecte d’un model de convivència, cada cop més a precari i que s’ha d’adaptar, no a un marc limitat com pot ser Europa, sinó que ha de saber «pujar» en un món ple de dubtes, interessos contraposats i discussions de difícil resolució, amb regles que encara continuen vigents; però que es volen modificar per uns «actors» que anhelen també posar en discussió el seu potencial polític i econòmic.

Indiscutiblement el que ve és molt complex, perquè ningú podria sospitar de qüestions que avui són realitat, així el triomf del Brexit, la nova Turquia autocràtica o, la Presidència de Trump, són referències inapel·lables que voldran jugar el seu «rol», diferent d’un marc on no existirà cap de les realitats, avui cada cop més consolidades. Per tant, les polítiques que aquestes situacions evidents ens portaran, més aviat del que puguem sospitar, com ja es pot començar a veure, ens traslladaran a nous marcs de «polítiques populistes» cada cop amb més suports per una ciutadania necessitada d’objectius i fites possibilistes.

En qualsevol cas, el que sembla inqüestionable és que tot això que canviarà, comportarà canvis polítics extrems i resultats electorals insospitats, d’opcions en les quals superar les desigualtats socials no és la seva referència, ja que apostem per altres fites que tindran suports més exitosos del que puguem sospitar.

Veure encara que opcions d’èxits polítics passats perdin el temps en la seva autodiscussió particular, pensant que això els donarà el vot d’una part de la gent que en el seu moment els va donar suport, és al meu entendre, un error estratègic que ens ha portat resultats, com els inesperats, avui fora de discussió i ostentant importants parcel·les de poder.

La nova dinàmica política no pot seguir sent la mateixa, i la capacitat d’adaptació hauria de ser el debat imprescindible, si no es vol caure en uns canvis dràstics dels quals costarà molt recuperar-nos i que suposaran polítiques diferents en temes que fins ara majoritàriament consideraven intocables.