El fracàs del model laboral

És un fet evident que l’oferta de feina és inferior a la demanda de treball, qüestió que ve a ser generalitzada des de fa prop de 10 anys de manera significativa; el fet en si mateix és molt greu, doncs malgrat la millor formació de la gent, incomparable al llarg de la història de la humanitat, no es troba la «sortida» cap a uns mercats laborals, sobrepassats pel que fa a la possible acollida de nova gent. A més, tampoc podem oblidar variables que ja tenim en portes que ben segur encara complicaran més el tema, així, la robòtica o la mateixa automatització, que pot arribar fins a cotes insospitades, són fets objectius també a tenir en compte, més aviat que tard.

Conseqüència de l’anterior és que som davant un model que no té èxit, que crea frustracions accelerades per milions de persones a les quals se’ls «va vendre» que una millor formació li garantia un lloc segur al mercat i que ara es troben amb ofertes precàries que no tenen res a veure amb el que ha estat el seu esforç de molts anys; per tant, el marc general ens col·loca en una proposta de vida a la qual no ens podem acostumar i que «trenca» amb tot allò que ens hauria servit per encoratjar-nos i tirar endavant, per damunt de les dificultats en cada cas. Moltes són les raons del panorama en vigor, segurament el fàcil és, com sempre, buscar raons un cop s’ha produït el tema, cosa que fins ara tocava sempre als economistes, però sembla evident que la disbauxa demogràfica i la mateixa realitat educativa ens ha portat a la situació vigent i, el que tocaria és buscar les sortides urgents si no volem assentar-nos en una societat de pessimisme i supervivència, sense anhels i il·lusions, conseqüència del fracàs esmentat.

Al llarg de la història de la humanitat hem anat passant de sistemes que van des de la mateixa esclavitud, el feudalisme, fins a la Revolució Industrial, amb variables noves i aparicions de fenòmens com el proletariat, per no esmentar el canvi d’una comunitat que volia «passar de l’agricultura» cap a una «vida de ciutat» entenent que aquesta opció li oferia més avantatges per la seva pròpia viabilitat personal. Tampoc podem oblidar altres variables com el «concepte productivitat», amb totes les seves connotacions, especialment les que es reflectien en els salaris i els drets socials; en definitiva, la contínua evolució ens ha portat a on som ara i certament, en aquest moment, ja no valen determinades opcions per solucionar el tema, com en el seu moment van significar «les revolucions», avui serà necessari esbrinar altres formules, doncs per damunt de tot el que és inapel·lable és que els recursos no són infinits i això suposa limitacions que també «jugaran» en el nou marc laboral que haurem de canviar per seguir subsistint en el futur.