Viva Tàrraco Viva

Ave! Salutació romana encara vigent. Podem recordar que aquí, a Tàrraco, som els mateixos que quan la ciutat era reconeguda com a «colònia», assentament de ciutadans romans lluny de la seva ciutat i part de l’imperi. I quan la política va canviar a Roma, aquí vam seguir sent els mateixos. Conèixer aquella distant època serveix per saber d’on venim en el temps i per què som com som. Les pedres són un record físic, palpable, «de pedra picada» amb epigrafies que són un relat històric, com ens ensenyà Geza Alföldy. Però conservem moltes més coses.

La llengua és una d’elles puix que, com s’ha dit, parlem llatí amb accent català (!). I una bona part de les lleis, sobretot les bàsiques civils, del dret romà. I els costums, les celebracions del cicle anual de solsticis i equinoccis. A més algú pot recordar que la festa major del 23 de setembre és l’aniversari de la mort d’August, i la festa major petita del 19 d’agost –per cert, el mes d’August– és l’aniversari de la seva mort.

Pot ser que no hi hagi proves fefaents, però el romesco, llevat dels tomàtecs fruita americana, sona molt a salsa «romana», oi?

Que un fantàstic festival de reconstrucció històrica ens ajudi a celebrar-lo és una oportunitat per no perdre-la. No és el mateix que l’Arqueologia, ciència històrica, ni és com altres manifestacions folklòriques com puguin ser els Armats de la Setmana santa, que recorden i honoren significats confessionals tradicionals. L’existència de Roma i el seu llegat dóna per això i molt més. La mateixa església majoritària aquí es qualifica de Romana, pels seus vincles amb la seu italiana.

Tàrraco Viva és una oportunitat per a conèixer millor una realitat antiga, a l’hora distant i present, poder-la ensenyar als més joves i als nostres visitants, cada any més nombrosos. Per més que algun estúpid indocumentat hagi qualificat de «casposa» la realitat de la romanitat de Tarragona, molts sabem que tenim un compromís amb nosaltres mateixos i una excel·lent matèria per a promocionar la nostra ciutat de forma continuada, anual, reiterativa i alhora original cada any amb nous actes i dedicacions.

Enguany, la figura d’Adrià, un dels cinc «bons» emperadors, originari de la Bètica, presideix les activitats del festival. Ell va visitar Tàrraco en més d’una oportunitat. Fins i tot va ser víctima d’un atemptat quan un boig el va atacar amb un punyal, del que sortosament va sortir il·lès. Adrià va gaudir del nostre clima que, fa quasi dos mil anys, tenia la mateixa benignitat d’avui dia. «Tàrraco, ubi vera aeterna est», Tàrraco, on la primavera és eterna.

Gaudiu doncs del festival i la nostra eterna primavera. Salut.