Pedro Sánchez: per la seva coherència, credibilitat i valentia.

S’ha fet justícia! El vot lliure, igual i secret de cada militant, li ha restituït la secretaria general; i amb escreix: el mapa per nacionalitats i regions és del color de Pedro; tret dels feus de Susana (a Andalusia suma el 42,5% del total i hi duplica Pedro...) i a l’Euzkadi del company de generació Patxi López. Pedro també assoleix a Andalusia, pel 25% del cens, els vots absoluts més alts: multiplica per 1,3 els del País Valencià i per 1,5 els de Catalunya. Com una revolta democràtica, com un desbordament, com un tsumani valorem els nostres resultats de primàries: Pedro hi mereix un 40% més de vots en relació als avals. Susana, en urna secreta, cap. La meitat dels militants votants hem dit prou! 74.223 companys hem plantat cara restituint Pedro, als poders fàctics de la comunicació, de l’IBEX.

El diari amb el qual vam anar creixent a la vida política, El País, entre finals de juny i de setembre del 2016 arribà a dedicar 42 portades i 26 editorials a influir en l’abstenció socialista a la Presidència del govern de M. Rajoy i intentar excloure per sempre Pedro Sánchez. Els resultats del nostre diumenge 21 de maig: com demostren que els barons territorials (amb l’excepcional Francina Armengou com a referent fora de la fila), els grans noms del passat, fins i tot els nostres alcaldes mès pròxims... estaven fora de la realitat, en la seva bombolla: sense adonar-se dels canvis esdevinguts.

Al seu dia, ja vam esmentar la transcendència político-social del 15-M del 2011, en ple darrer govern Zapatero; que el sembrà amb les radicals mesures d’austeritat de maig del 2010; mesures que prou que ens ha explicat amb transparència en un llibre del 2013, El dilema. 600 días de vértigo, però de cap manera en calent, en missatge o entrevista televisada, a cada llar afectada.

L’autogestió militant

L’autogestió en plataformes arreu, de suport a la candidatura de restitució de Pedro Sánchez a la secretaria general i al document analític i programàtic Por una nueva socialdemocracia, pensem que demostren que vam interpretar correctament el que ens estava passant, a dins, i sobretot com a eina d’esperança social: canviàvem o anàvem morint en la inanició. Hem capgirat expectatives! Amb aquell tsunami, desbordament, revolta democràtica militant.

Des del km.0 esmentat la mateixa nit de les primàries per Pedro Sánchez, a la mateixa sala on fou enderrocat – que lluny que queda ara... – hem de recórrer prou camins: el de la unitat entre companys, al Congrés d’aquí a un mes (Patxi López, com a preciosa primera prova); el d’assolir un definitiu perfil propi d’oposició útil al Congrés, amb l’horitzó ara, tan esperançador, de recomposar els espais d’esquerra: sumant el precariat jove (el del 15-M), les noves classes mitjanes urbanes universitàries i tecnològiques.

Una esquerra recomposada, des d’on obligar al pacte a la portuguesa.

Quina feinada que se’ns ha girat. Fem una breu llista de canvis necessaris, que han aflorat en la riquesa de la campanya de les nostres tan transparents primàries – on han caigut tantes caretes, en el nostre punt de vista:

a)lideratges interns compartits i integradors del pluralisme existent entre nosaltres. Incloents i oberts a la col·laboració amb moviments i organitzacions progressistes, per fer revertir les retallades en els drets bàsics que han quallat en tanta exclusió i encara més pors i derrotismes.

b) en la nostra tradició socialista, el reconeixement que Espanya és una nació de nacions –on l’atempten separadors i secessionistes– fou formulada pels socialistes castellans els enginyers Carretero, pare i fill. Per interpretar el sentit de l’art. 2 de la CE, que finalment establia l’autonomia de les nacionalistats i regions, la recuperà el nostre ponent Gregoria Peces Barba. Pedro Sánchez, vindicant l’Espanya, nació de nacions, ressuscitava el federalisme de Pasqual Maragall; la plurinacionalitat tan explícitament reconeguda per l’andalús Pérez Tapias –tan incorporat apassionadament a la candidatura de Pedro Sánchez.

En l’Espanya nació de nacions queda més que explícit el fet nacional català que som i serem. Fet nacional indiscutible, que exigeix respectar les nostres competències d’autogovern en llengua, educació i cultura; la millora del finançament autonòmic, el reequilibri de la inversió pública; més alhora: adonant-nos que la societat catalana també és complexa i diversa, on de cap manera la identitat nacional pot dominar o segregar entre ciutadans.

c) Som en un món interdependent, de sobiranies compartides. Ens reclama la integració europea, des del federalisme polític, la cohesió social i el respecte als drets humans. Com a nova socialdemocràcia, proposem una coalició progressista per a Europa; sobretot a l’eurozona. Ens espera assolir la mutualització del deute, la unió bancària, la convergència social amb una assegurança d’atur. Cadascuna d’aquests eixos d’urgent compromís polític, amb la restitució de Pedro Sánchez a la secretaria general, afloren com a prova des d’ara per a la nostra futura coherència, credibilitat i valentia.