Contra la política-espectacle

«Me la bufa», «me la suda», «me la pela», són només algunes afirmacions d’entre un reguitzell realment notable expressades per l’actual líder de Podemos, Pablo Iglesias, en plena seu parlamentària. Quan els periodistes van recriminar-li aquests exabruptes el senyor Iglesias va respondre afirmant que «així parla el poble» i que ell, com a digne representant d’aquest «poble», havia d’emprar els mateixos termes. Va pretendre convertir així el que tradicionalment podríem definir com un exercici de vulgaritat i mala educació en una virtut revolucionària.

És tan sols un exemple més, potser paradigmàtic, del populisme de curta volada que darrerament s’ha posat tan de moda. Ja em perdonaran el que diré ara però no m’han interessat mai els polítics que es limiten a fer prediques amb discursos teòrics. Al contrari, m’interessen els que poden transformar les seves paraules en accions. No m’interessen gens els profetes que auguren solucions paradisíaques sense concretar mai com pensen arribar a aquests escenaris idíl·lics.

Com a regidor socialista al meu poble, la Canonja, i com a diputat socialista a la Diputació de Tarragona he preferit sempre treballar i lluitar políticament per tal que els veïns del meu municipi i els ciutadans de les comarques tarragonines tinguin un millor servei educatiu, millors equipaments i prestacions sanitàries, unes carreteres provincials més bones, ajudes, subvencions, inversions que els permetin obtenir una prestació real que els ajudi en la seva vida quotidiana. Els socialistes, amb els nostres errors i les nostres mancances, hem treballat per aconseguir resultats tangibles, sense voler mai exercir aquesta mena de política-espectacle representada pels grans predicadors que mai transformen la realitat.

Per aquests darrers, de fet, tot és molt senzill. Es dediquen a sacsejar les desgràcies humanes i mundanes per després emfatitzar els grans principis platònics: «Hauríem de ser tots més feliços». Després baixen de l’atri o deixen el micròfon sabent, d’antuvi, que tenen l’aplaudiment garantit, fet que alimenta la seva vanitat... Això si, sense haver proposat ni una sola mesura real per solucionar els problemes de la gent.

Els socialistes, per contra, ens comprometem amb les respostes. Sabent també que a vegades aquestes respostes són complexes i fins i tot contradictòries i que la democràcia és una eina per ordenar la convivència i no un manual tancat amb totes les respostes garantides. Normalment el pragmatisme és menyspreat a la nostra societat llatina perquè es presenta com a sinònim de traïció als ideals i valors. No estic d’acord. Nosaltres entenem el pragmatisme com l’obligació moral de dur a terme les nostres idees i conviccions d’esquerres a la realitat.

Volem canviar la realitat per millorar-la amb propostes que donin resultat, que funcionin i que, per descomptat, siguin honestes. Per això els socialistes hem donat suport a projectes estratègics per les comarques tarragonines com els mateixos Jocs Mediterranis de Tarragona o el complex recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou, que facilitaran noves inversions, crearan nous llocs de treball i generaran riquesa per les nostres comarques.

Afirmava Marx que en política el que no és possible és fals. Alguns dels que ara es consideren els seus hereus ho ignoren, potser perquè l’anomenen molt però mai l’han llegit. Ans el contrari, els progressistes d’esquerra no volem limitar-nos a inventar un futur paradisíac permetent, alhora, deixant que la dreta de sempre continuï governant el present.

No, el dogmatisme no és cap a res fructífer. Els socialistes estem convençuts que les comarques tarragonines tenen futur, i molt, si fem les coses bé i ens ho creiem. La via per a fer-ho és créixer redistribuint la riquesa, com hem fet sempre que hem tingut la responsabilitat de governar. A diferència d’altres, nosaltres no ens presentem amb les mans buides sinó amb la realitat d’una acció política posada al servei dels interessos dels ciutadans del Camp de Tarragona.

Una realitat que va permetre, per exemple, invertir en sanitat, educació i pensions públiques com mai a la nostra història. Una realitat que va fer possible que, només a les sis comarques del Camp de Tarragona, tinguéssim més de 5.400 metges i infermeres als hospitals i consultoris mèdics públics, que es doblessin el nombre de places públiques de llars d’infants o que augmentéssim exponencialment el nombre de places de residència per a la nostra gent gran. Aquesta és la política que ens interessa. La que no es queda en grans discursos abrandats sinó que es tradueix en realitats tangibles. La que entén la política com a idees en acció. La que vol sortir de la crisi però no amb promeses sinó amb idees que es puguin portar a la pràctica. Aquesta és la política socialista, la política d’esquerres de debò.