Jujol, ahora y dos deudas pendientes

L’ínclit canongí Francesc Roig va intervenir dies enrere (20.05) en la I Jornada Jujoliana, que va organitzar el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre i es va celebrar a la seu territorial del Col·legi d’Arquitectes. Roig amb el seu verb didàctic ens va il·lustrar amb conceptes força clars, ja que a vegades la informació és intencionada. Idees marc:

1. Jujol no és un deixeble de Gaudí, és un col·laborador molt important;

2. Gaudí sense Jujol hauria estat un arquitecte a,b blanc i negre, el color explosiu jujolià està a les Cases Milà i Batlló, Park Güell, per exemple;

3. Gaudí no va fer mai modernisme: Gaudí va fer gaudinisme;

4. Jujol acaba totes les seves obres amb plànols, Gaudí fa maquetes i 5. Jujol treballa amb la menestralia, en canvi la clientela de Gaudí és la burgesia. Gaudí i Jujol tenen profundes conviccions religioses, sempre en la seva vida i en les seves obres la fe cristiana està present. Tenien una molt bona sintonia, malgrat que són de dues generacions consecutives. Gaudí sovint deia: «Faci, faci Sr. Jujol», referint-se a les seves col·laboracions. Jujol dirigia les seves obres, acompanyava als mestres d’obres, als mestres de cases durant tota l’execució material i la decoració corresponent, amb tota la seva professionalitat.

La grandesa jujoliana està en què molts dels materials utilitzats de la seva època, els converteix amb la seva creativitat amb altres objectes amb usos molt diversos. Roig va dir que Jujol s’avança a la famosa escola de disseny alemanya Bauhaus, en la qual s’ensenyava als estudiants a utilitzar materials moderns i innovadors, per a crear edificis, mobles i objectes originals i funcionals.

L’arquitecte Walter Gropius va ser director de la Bauhaus, primer a Weimar i després a Dessau, des de 1919 fins1928. Francesc Roig manifesta que Tarragona té dos dèficits, dos deutes amb l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol:

1. La ruta jujoliana ara com ara no existeix. Ruta que Roig descrivia l’any 1992, ja fa 25 anys, en el seu llibre Guia del Tarragonès i

2. Jujol no té el retrat a la galeria dels tarragonins il·lustres. Mancances que ens permet afirmar que Jujol encara pateix l’oblit i el silenci. El reconeixement de la seva genialitat encara està absent. Haurem d’esperar l’any 2018 per rebre potser els dos milions d’euros europeus per l’arxiu Jujol.

En canvi, ja podem gaudir del llibre Jvjol en Barcelona, que sols fa referència a la ciutat, ja que l’obra de Jujol és tanta i tan variada que «no podemos incluir en un sólo tomo sus actuacions en Tarragona, Sant Jaon Despí y otras poblaciones, escriu Josep Maria Jujol, Jr en la introducció.

Parla de les seves col·laboracions amb els arquitectes Gallisà (1901 – 1903), Font y Gumà (1903 – 1907) i Gaudí (1905 – 1926) Descriu tots els projectes i les obres barcelonines, realitzades entre els anys 1906 i 1949, que són més de 50. Va ser professor de l’Escola del Treball (1924 – 1949) i catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura (1910 - 1949).

Jujol Jr ens parla del Jujol dibuixant, pintor, escultor, dissenyador, il·lustrador d’impresos artesà i també del caminador i viatger. Vull fer esment al cicle Jujolant. Contes al voltant de l’artista que organitza el Consell Comarcal del Tarragonès i té com a objectiu que els nens i nenes del territori coneguin l’obra jujoliana, la figura de l’arquitecte, la seva manera particular de treballar, els materials, la simbologia i el seu singular univers creatiu. Contes que s’han explicat a Creixell, Roda de Berà, Altafulla, Els Pallaresos, Salomó i La Riera de Gaià.

El dissabte 17 de juny, l’arquitecte-professor Joan Mercadé ens parlarà de Jujol, el dibuix i el color a Cal Cabaler , com un dels actes del Coronament del Campanar de Creixell. La presència de Jujol és una realitat però també tenim deutes pendents a realitzar.