Lluitant contra la xacra de la pobresa energètica

Estem a les portes de l’estiu i per a moltes famílies això tornarà a suposar problemes de salubritat als seus habitatges, refrigeració insuficient, mala alimentació, propensió a malalties respiratòries o d’altres feixugues i doloroses (com l’artritis), etc. És a dir, un conjunt de mancances i de problemes greus que defineixen el que coneixem com a pobresa energètica. En aquest sentit vull ser claríssima: ens enfrontem a un dels problemes –una autèntica xacra– més greus que tenim com a societat, juntament amb el drama de la pobresa infantil o de la intolerable taxa d’atur que encara arrosseguem i patim. S’ha parlat, sovint teòricament, del problema però no s’ha incidit prou en les mesures necessàries per solucionar-lo.

Lluny de tractar-se d’un tema menor les mateixes estadístiques oficials assenyalen que unes 20.000 llars a la província de Tarragona no tenen els subministraments energètics essencials garantits. 20.000 llars en una província que suma uns 800.000 habitants, això ens dóna una idea exacta de la dimensió del problema al qual estic fent referència.

Calen mesures eficaces i aplicables de manera immediata per aconseguir que es garanteixi el subministrament a tots els consumidors vulnerables i que es reguli amb caràcter d’urgència la pobresa energètica que pateixen les famílies amb ingressos econòmics molt baixos. La pobresa energètica mata, literalment, com per desgràcia hem pogut constatar aquests darrers mesos a les mateixes comarques tarragonines.

Estem davant d’una realitat impròpia d’una democràcia desenvolupada com la nostra, d’un problema que afecta famílies a l’atur, a avis i àvies amb pensions mínimes, a nens i nenes que pateixen aquest dèficit energètic. Parlem de depressions i de baixa autoestima de pares i mares que es veuen impossibilitats de donar el benestar material que es mereixen els seus fills. En definitiva, una realitat injusta i inacceptable. Com combatre-ho? Treballen plegats i amb lleialtat, totes les institucions i les entitats socials, per arribar fins a l’últim racó de la província i eradicar la pobresa energètica de la nostra societat.

Cal, per exemple, que el Govern garanteixi el bo social i el subministrament elèctric de manera que, de cap manera, pugui quedar interromput per cap empresa comercialitzadora. Des de la Diputació de Tarragona fa anys que treballem i que fem tot el possible, dins de les nostres responsabilitats i competències, per ser útils en aquest noble empeny. Com? Participant en la taula sobre la pobresa energètica juntament amb la resta de diputacions del país i les entitats municipalistes que són les que reben directament la pressió i l’impacte d’aquesta realitat als seus pobles i ciutats, a peu de carrer. Impulsant tallers sobre la factura de la llum amb la finalitat de fer entendre a la ciutadania com poden rebaixar el consum energètic i estalviar diners així com posar en coneixement les diferents accions tarifàries i contractuals actualment vigents.

Arribant a un conveni amb la Creu Roja, amb una inversió de 50.000 euros, a fi i efecte d’elaborar auditories energètiques als edificis de persones en situació de pobresa energètica identificades pels serveis socials dels ajuntaments.

Per a què? Per concretar quines són les mesures tècniques i econòmiques, o les reformes necessàries, encaminades a fer possible l’estalvi energètic d’aquests ciutadans, així com l’ús racional de l’energia. Alguns diuen que es tracta d’una gota d’esperança en un oceà de patiment. No estic d’acord però encara que fos així una gota, la suma de moltes gotes, poden arribar a abastar un oceà. Però cal anar més enllà. No podem mantenir-nos en l’àmbit de les mesures pal·liatives, cal fer un pas endavant col·lectiu i atendre la pobresa energètica des d’un vessant preventiva, atacant les causes de la pobresa i de les desigualtats que són l’origen de totes les desgràcies.

Fem-ho! Sense recriminacions ni batalletes de campanar, perquè garantir una vida digna a tots els ciutadans és l’objectiu i la raó de ser de totes les administracions públiques i l’impuls ètic que guia la nostra acció política.