En els orígens de l'Església

Celebrem una festa molt gran en el calendari litúrgic: la dedicada a dos grans sants que van estar en els orígens de l’Església. Tots dos eren jueus: sant Pere, de Betsaida, població propera al Mar de Galilea, on treballava amb el seu germà Andreu, i sant Pau, que procedia de Tars i tenia una notable formació teològica. Tots dos eren homes de molt de caràcter, impetuosos, encara que molt diferents en la seva experiència cristiana.

Sant Pere va ser un dels quatre primers deixebles cridats pel Senyor. Tots ells eren pescadors i van abandonar les xarxes per seguir-lo. Des de llavors no es va separar de Jesús en els tres anys de vida pública, i després de la confessió de Cesarea va ser l’escollit per ser la roca sobre la qual Crist va fundar l’Església.

Aquesta primacia sobre els altres Apòstols és la mateixa que va heretar la institució del Papat i que es perllonga a través dels segles. Així ho van reconèixer els altres seguidors de la primera hora i en donen fe els Evangelis i els Fets dels Apòstols, que recullen també la primera predicació i miracles de sant Pere després de l’Ascensió del Senyor.

Sant Pau en canvi no era «un dels dotze», i la seva experiència de Crist va ser molt diferent, fins i tot paradoxal, ja que el va conèixer precisament quan perseguia els cristians. El succés, que va marcar un abans i un després en la seva vida, va ocórrer al camí de Damasc, a prop ja de les portes de la ciutat. Ens commou pensar no sols en la sublim escena, sinó també en l’escenari: Síria, país avui de tanta actualitat, on es continua perseguint els cristians.

Un abans i un després. Jesucrist se li havia manifestat i ja no va viure més que per servir-lo. L’escena de la caiguda del cavall inclou unes paraules del soldat que passa de perseguidor a tocat per la gràcia: «Què he de fer, Senyor?»

Tant de bo aquesta fos també la nostra actitud quan percebem que Déu ens ve a trobar perquè canviem de vida. Preguntem-nos per la voluntat de Déu, que crida cadascú en moments i circumstàncies diferents. Pere i Pau van acabar presoners a Roma, on van trobar el martiri donant un últim testimoni del seu amor apassionat per Jesucrist.

La festa dels Apòstols ens porta a demanar especialment pel Papa, per la seva missió d’unitat en l’Església, i per tots els apòstols, alguns al seu poble i altres, com Pau, a regions llunyanes on deixen la vida en el servei a la veritat de l’Evangeli en una sembra impagable de felicitat.